L'espelma
I de sobte es va trobar a les fosques i es va sentir desvalguda.Era a casa,va decidir cercar a les palpentes una espelma i una capsa de mistos.Va tardar força estona,feia petits moviments per no entrebancar-se.Quan guiada per la resta dels seus sentits,que no necessitaven de la llum,va concluore que havia finalitzat la seva busqueda es va asseure a la taula.I pausadament,va encendre un misto i el va apropar a l'espelma que agraïda la va il·luminar.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada