Subtil
S'acostava al seu cap i li olorava el cabell.Somreia sense que ella s'adonés.No sabia que ella també somreia.Estaven plens de felicitat.La felicitat té entitat pròpia i no és lliga a ningú,l'has de seduïr cada instant que la gaudeixes.Has d'alimentar-la amb tots els nutrients.I sobretot,curar-li les ferides perquè no s'infectin.Sencilla i subtil com una flaire.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada