Pensapoemes

Les teves mans  em ressegueixen  tot el cos de dalt a baix. Sento una esgarrifança. Sóc teva. Ara ho saps. Em comences a besar. Els teus petons  són àtoms d'actes d'amor  que em transporten al paradís. Allà tot és perfecte. Allà som dues cèl·lules del mateix ésser.

La envidia no tiene morada, nunca se mitiga y devora tus entrañas. ¡Aulla! La envidia te reconcome el más oscuro recoveco  de tu cerebro. ¡Aulla! La envidia nubla tu juicio  y planea terribles fechorias. ¡Aulla! La envidia ejecuta con frialdad las más deleznables hazañas. ¡Aulla!

La llum de la posta de sol traça un esbós al contorn de les meves cuixes, m’adono que s’apropa l’hora de retrobar-nos. Mentre espero, amb ànsia, la teva arribada, assaboreixo una figa banyada en mel i un plàtan amb xocolata calenta. Un cop ben tipa, m’endormisco i somio… { Sóc estesa nua, panxa enlaire, amb les cames obertes fent una ve baixa en un jaç de palla. Ets davant meu, dempeus, mirant-me en silenci. T’agenolles i comences a xuclar-me els dits dels peus.} Sento un aire tebi al meu rostre, ja ets aquí.

Ja ha arribat el Carnestoltes! Tots donarem voltes, sense solta ni volta. Els dimonis es recolliran la cua. Els àngels es faran créixer les banyes. Ballarem, ens afartarem  i beurem pels descosits, com si el món fos infinit i no s'hagués mai extingit.

Terra  Anhelada Triomf Resilència Esperança Bàtec Il.lusió Lloança Lema

Mai és massa tard per estimar, mai és massa tard per demanar perdó, mai és massa tard per subsanar  errors, mai és massa tard per canviar costums, mai és massa tard per ajudar als altres, mai és massa tard per confessar. Vull pensar que mai és massa tard.

  “El concepte de banalitat del mal va ser formulat per Hannah Arendt en el seu llibre  Eichmann a Jerusalem: Un informe sobre la banalitat del mal  de 1964. La tesi que  Arendt  pretén mostrar a través d’aquesta expressió és que l’autor d’un crim monstruós, com és el que va cometre Adolf Eichmann, pot no ser ni un boig fanàtic, ni un monstre; sinó un individu comú i corrent que simplement acata ordres sense realitzar cap mena de reflexió crítica envers aquestes.” L’home com espècie està creant un món al seu voltant virtual. Cada cop més s’allunya de la natura i de la realitat. La civilització del segle XXI s’està desenvolupant en un entorn mecanitzat i de producció tecnològica en continua evolució. Això fa que hi hagi una constant competivitat per ser sempre en l’última onada. Tot, les costums o hàbits més senzills es transformen en una xarxa sofisticada plena d’elements superflus. Ja no existeix la societat com una entitat amb un objec...