Pensapoemes

Endinsem-nos en les obscuritats, on els pecadors no confessats descendiran als inferns per purificar-se. Les ànimes malmeses trepitjaran la terra ferma amb malenconia. En l'espera als llimbs cercaran la veritat i vagant esbrinaran el camí cap a la llibertat. I quan la catarsi il.luminadora  els transformi en éssers purs de llum  amb el sisè sentit albiraran el paradís celestial.

Aquells mots ressonaven al seu cap, una vegada darrere una altra. Havien estat les últimes paraules punyents que li havia dedicat. Fugia desesperada, vivia amagada, vigilant contínuament que no la reconegués ningú. Tan sols, li havia clavat la mirada  molt aprop dels seus ulls  i immediatament després, a cau d'orella, li havia xiuxiuejat: la propera vegada  no ho podràs explicar.

Temps de fems, fems de temps. Remenar o no remenar els fems... Més tard o més d'hora, la merda sura a l'aigua.

Vull gravar a la pedra de la meva llar, aquest epitafi desmemoriat: "La meva bandera es roja  com la meva sang" Els nostres descendents no han vist el càstig pels crims contra la humanitat comesos i no prescrits. En una sàtira de la història, els botxins beuen el vi negre dels nostres morts. Els llavis ens pintarem de roig abans de morir sense llibertat. La mirada no ens enganya, la seva sang no és blava. No oblidem tot el què ens varen manllevar: Vida, Dignitat i Veritat! Quan descobrim els fulls ocults de la nostra identitat, perquè sense tota la memòria,  no hi ha reparació, mullarem una ploma amb la sang dels nostres avantpassats i en una ufana posta de sol rogenca, no molt llunyana, signarem la justícia pels vius terrenals i els esperits als llimbs.

¿Brota en ti aquel amor, sin prisa, pero sin pausa? Aquel amor que te desasosiega cuando te falta. Amas cada recuerdo  y recuerdas cuando amas. En tus ojos el amor se delata. ¿Tus púpilas se contraen y dilatan  al sentir cerca la piel tibia  de tu persona amada? Entonces, amas.

Temps de plors, baules humides. Temps de riures, baules lluents. Temps pròspers, baules obertes. Temps convulsos, baules trencades. Temps rebels, baules torçades. Temps perillosos, baules tancades. Cadenes arrossegades eternament, cadenes pesades sobre l'ànima, cadenes esclaves de la vida. Cadenes fugides del destí, cadenes perdudes en l'inframon. Danses còsmiques de baules  en infinites cadenes enllaçades.  

En la  foscor i les tenebres, ens amagarem. Reposarem fins retrobar  les forces perdudes. Recollirem les nostres cendres per recordar el que varem ser. Mantindrem vives les nostres brases  per cremar els mals esperits. I en una albada plena de foc  ens alçarem i ressorgirem.