Mirada clavada

Aquells mots ressonaven al seu cap,

una vegada darrere una altra.

Havien estat les últimes paraules

punyents que li havia dedicat.

Fugia desesperada,

vivia amagada,

vigilant contínuament

que no la reconegués ningú.

Tan sols, li havia clavat la mirada 

molt aprop dels seus ulls 

i immediatament després, a cau d'orella,

li havia xiuxiuejat: la propera vegada 

no ho podràs explicar.








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys