La sang roja
Vull gravar a la pedra de la meva llar,
aquest epitafi desmemoriat:
"La meva bandera es roja
com la meva sang"
Els nostres descendents no han vist
el càstig pels crims contra la humanitat
comesos i no prescrits.
En una sàtira de la història,
els botxins beuen el vi negre
dels nostres morts.
Els llavis ens pintarem de roig
abans de morir sense llibertat.
La mirada no ens enganya,
la seva sang no és blava.
No oblidem tot el què ens varen manllevar:
Vida, Dignitat i Veritat!
Quan descobrim els fulls ocults
de la nostra identitat,
perquè sense tota la memòria,
no hi ha reparació,
mullarem una ploma
amb la sang dels nostres avantpassats
i en una ufana posta de sol rogenca,
no molt llunyana,
signarem la justícia
pels vius terrenals
i els esperits als llimbs.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada