Fada
Sóc una fada del bosc.No necessito més.Quan surt el sol,tímid entre els arbres,obro els ulls i m'estiro.Volto olorant les flors i escoltant els primers cants dels ocells fins que arribo al riu,on una granota em saluda amb el seu particular so.Bec de la seva aigua freda i relaxant.I m'en torno al meu cau, assaborint unes baies que ja són al seu punt de maduresa.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada