La vida
La vida l'havia castigat.El seu cabell havia estat negre com el carbó.Ara estava ple de cabells blancs,encara conservava el seu atractiu.La seva feina era monòtona,tan mateix,això no li treia el bon humor.Escoltava de bon matí música ballable.Així era com me l'imaginava.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada