Estitllat

El cel lluïa blau marí, s'hi havien posat, amb vergonya, unes guspires molt brillants.Unes ressaltaven més que d'altres, t'hipnotitzaven fugint del temps.I si t'hi quedaves per retenir-les,s'esfumaven.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys