La vida fuig
Dia darrere dia segueixes una rutina.El temps i els llocs continuen el seu curs.Tu com un ésser impassible camines endavant,sempre endavant.N'hi ha que van lleugers,n'hi ha que són buits i n'hi ha que la seva trajectòria se'ls grava amb ferro roent a la pell i no se'n poden desfer.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada