No estàs sol
Quan no tinguis amics,sigues amic teu.
Quan romanis a casa,surt amb tu mateix.
Quan no trobis amb qui compartir els teus viatges,fes-ho amb el teu altre jo.
Quan et sentis buit,omple't de records i esperança.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada