L'ombra
Havia passat tant de temps a l'ombra que la seva silueta ja es desdibuixava.Necessitava un nou sol.Un que l'enlluernés amb la seva llum.Un que l'escalfés amb el seu foc.Un que l'il.luminés amb la seva claror.Un sol que li donés forma al seu cos i guiés el seu esperit.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada