Fugaç
S'omplia,cada cop estaven més aprop.Era molt atractiu i jove.Ella va pensar,s'apartarà.Era normalment el que feien.Aquest cop no va ésser així.Això no significava res perquè semblava despreocupat.Ella més que desig,sentia enveja de l'efervescència que desprenia.La pressió de la gent els va acostar més i en aquell instant de manera fugaç i furtiva varen creuar les seves mirades.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada