Està d'esquena,
absent,
mirà pel finestral.
Escoltà  com algú  entrà.
No es girà.
Notà com s'atansà.
Ensumà el seu alè.
No es moguè.
Sentí, l'aliena pell
adherint-se a la seva.
Seguí immòbil.
Deixà que l'estranya mà
lliscà cintura avall
i la seva natja atrapà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys