Què ens separa?
El destí?
L'orgull?
El dolor?
La venjança?
Cada pas
endavant
errat
són dos passos
enrere.
Ja no necessites de mi,
imperiosament.
Jo, ja no sé si et vull o no.
Què ens separa?
O potser, ja res ens acosta.
La meva tolerància
és sota mínims
i la meva exigència
és rígida.
Som visquent
a dos mons paral·lels,
però no interconectats.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys