Record de roba esquinçada
Ressegueixo les arrugues del meu rostre.
El passat ja no és aquí, però és ben present.
Doblego aquella roba esquinçada,
oloro el seu perfum per insuflar-me
la seva flaire cap molt endins.
Com allò pot ser tan real?
Els sentits m'enganyen.
Quan escolto aquella veu,
el meu cos hiberna
en un acte de clemència.
El viatge en el temps no és d'anada,
sinó de tornada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada