Intemporal

Quan s'adona que s'apropa

li tremola el cos sense poder-se controlar

i una força magnètica no li permet allunyar-se'n.

Quan les seves mans toquen 

i ressegueixen cegament 

els solcs de la seva silueta,

de nou, el seu cos s'esgarrifa.

La palpa lentament,

modelant-la com una figura de fang.

Les seves carícies tenen el tacte 

de plomes que cauen com fulles 

transportades amb el vent

aterrant a la seva pell.

Les corbes de les seves muntanyes 

s'erigeixen erectes cercant el clímax carnal.

El pèl púbic se li eriça, en un acte de rebel·lió,

quan sent l'escalfor d'aquell alè en el seu sexe.

I errant com ànimes perdudes 

es submergeixen 

en una bombolla intemporal 

de plaer secret.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys