Fins quan?
Fins quan seguirem en aquesta llarga letargia? Què necesitem veure per concienciarnos de que només el poble,la seva gent,pot canviar el rumb de la nostra deriva com a societat i com espècie?Tots els oprimits s'han d'unir,organitzar i actuar.Hem d'ésser un sol ens,inquebrantable,insobornable i amb una única fita:la llibertat i justícia social.Quan palmen el poder,aleshores,ja decidirem sobre les diferències.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada