La por
La por,quin implacable i poderós enèmic.Si és cert,les espècies per sobreviure desencadenen uns mecanismes que generan por.Aquesta la podriem anomenar la por "natural". Però i les altres pors?La por patològica,que et fa impossible gaudir plenament de les vivències agradables.I la por de l'estat o l'ens que remena les cireres.El primer, et provoca la por de manera directa i contundent.El segon,és molt més súbtil,tant,que et canvia la por per una sensació de falsa llibertat.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada