Per molts anys!
A tú,que em vas fer creure que m'estimaves de debò...Em deies:Junts,sempre junts,sempre junts!
A tú,que no permets que pugui reposar,lleparme les ferides i submergir-me en somni profund amnèsic i anestèsic.
A tú,per molts anys i llarga vida!
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada