L'espiral
Sóc a dalt.M'ajupo i m'arronso com un cargol.Estic llesta.Em llanço.Rodo i rodo.Sento les sotregades,però no em puc aturar.Prego per aterrar conscient.D'un bot, sóc al terra pla i perdo velocitat.De manera quasi imperceptible,em quedo quieta.Estic conmocionada.Pasen minuts i no m'he mogut.Noto en una galta una petita frescor i em fa obrir els ulls.Començo,poc a poc,a estirarme.Em fa mal tot i tinc algunes ferides,tan mateix,m'aixeco.Em palmo la cara i arranco suament el cargol que m'havia despertat i el deposito en un lloc segur.I continuo el camí.
Els monstres deïficats
La primavera és l'esclat incessant de la vida. La poesia és la primavera transportada a l'art. L'art és l'expressió de les emocions, però la guerra és un pou fosc de patiment i mort. La guerra no pot ser art perquè és mera destrucció. La pau no pot ser un joc perquè el seu contraposat, la guerra, arrossega una realitat cruel. Les massacres de persones indefenses han de ser condemnades i castigades. Els assassinats indiscriminats de persones vulnerables han de ser aturats. Exhaurir tota mena de vida sense cap mena d'empatia només pot ser executat per aquells conversos en monstres deïficats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada