L'espiral Sóc a dalt.M'ajupo i m'arronso com un cargol.Estic llesta.Em llanço.Rodo i rodo.Sento les sotregades,però no em puc aturar.Prego per aterrar conscient.D'un bot, sóc al terra pla i perdo velocitat.De manera quasi imperceptible,em quedo quieta.Estic conmocionada.Pasen minuts i no m'he mogut.Noto en una galta una petita frescor i em fa obrir els ulls.Començo,poc a poc,a estirarme.Em fa mal tot i tinc algunes ferides,tan mateix,m'aixeco.Em palmo la cara i arranco suament el cargol que m'havia despertat i el deposito en un lloc segur.I continuo el camí.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El paisatge

Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui  per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro  des de la roda de la fira  on transcorre la meva vida.
Més informació
Comença Quan el sol despunta comença un nou dia.Aparta la llosa que t'oprimeix el pit i podràs aixecar-te.Desfes-te de tot el greix que t'impedeix caminar.Espolsa't les terinyes que no et permeten volar.I quan et trobis lliure de tota mena de pes,el teu esperit creixerà.
Més informació

No pots témer res

No et pots imaginar,  éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones  que només busquen aliment. No pots creure en la desolació  que sents quan veus  com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Més informació