L'espiral Sóc a dalt.M'ajupo i m'arronso com un cargol.Estic llesta.Em llanço.Rodo i rodo.Sento les sotregades,però no em puc aturar.Prego per aterrar conscient.D'un bot, sóc al terra pla i perdo velocitat.De manera quasi imperceptible,em quedo quieta.Estic conmocionada.Pasen minuts i no m'he mogut.Noto en una galta una petita frescor i em fa obrir els ulls.Començo,poc a poc,a estirarme.Em fa mal tot i tinc algunes ferides,tan mateix,m'aixeco.Em palmo la cara i arranco suament el cargol que m'havia despertat i el deposito en un lloc segur.I continuo el camí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys