L'espiral
Sóc a dalt.M'ajupo i m'arronso com un cargol.Estic llesta.Em llanço.Rodo i rodo.Sento les sotregades,però no em puc aturar.Prego per aterrar conscient.D'un bot, sóc al terra pla i perdo velocitat.De manera quasi imperceptible,em quedo quieta.Estic conmocionada.Pasen minuts i no m'he mogut.Noto en una galta una petita frescor i em fa obrir els ulls.Començo,poc a poc,a estirarme.Em fa mal tot i tinc algunes ferides,tan mateix,m'aixeco.Em palmo la cara i arranco suament el cargol que m'havia despertat i el deposito en un lloc segur.I continuo el camí.
No sóc jo, ets tu
Sota la meva pell hi ha una condemna per ser dona. El meu cos és objecte d'agressions. En un altre temps, he comès un crim que desconec i ara sóc castigada amb pena de mort. Qui és l'agressor? Qui és el violador? Qui és l'assassí? No sóc jo, ets tu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada