Pensaments

Danseu,danseu maleïts Qué la música no s'aturi!No volem escoltar el silenci.Balla sense pensar.Desconecta de la teva realitat.Dansa com una baldufa,gira sobre tu mateix.Dansa,dansa!Purifica't o condemna't,però dansa.Dansem maleïts!

Au Fènix Em cremo.Quan sigui tot cendres,atiaré el foc de la vida.Renaixeré,després de haver desinfectat i cauteritzat les meves profundes ferides.I si,aleshores,només aleshores,renaixeré com en la llegenda de l'au fènix.

No som joguines "La maté porque era mia""Si no es mia,no será de nadie"Puta!""Qué macho eres!"Així un llenguatge que reflecteix una gran part de la estructura social que continua vigent d'una manera oberta a la superfície i un altre gran part sota terra.Sota terra també es troben moltes dones que per algún motiu van ésser diferents.Nosaltres no podem pensar,no podem actuar amb llibertat i pobre la que s'atreveix a fer-ho perquè més tard o més d'hora ho pagarà amb vida o amb la tràgedia.

Llepa'm Li atansava els seus peus nus.Ell llepava els dits amb nervi.Això a ella l'excitava i emocionava.Aquells moments eren una bombolla d'aire on semblava que res els podia pasar factura.Com desitjava que la bombolla es fongués amb la gravetat de la terra!

Escalada No albiro el final.És ignot per a mi.Darrere meu,un espai buit i davant,aquell mur.No tinc un altre remei que pujar.Començo.És perillós.És cansat,però haig de continuar,no em puc aturar o defalliré.Arribo,no hi ha res.Arrenco a córrer.

La barqueta "Si la barqueta es tomba nena no tinguis por,alça la corda enlaire i canta una cançó" German@s esclafats per els amos,alçem-nos contra l'estat feixista que ens oprimeix i ens ofega com a persones amb dret a una vida digna i lliure!Dilluns per la llum,dimarts per el blat,dimecres per els mestres,dijous per els ous,divendres per les cendres.Dissabte i diumenge per la devoció!

M'estimo M'estimo.Em mimo.M'acaricio.Em cuido.Em beso.M'escric.Em parlo.Em castigo.Em perdono.M'odio.Em questiono.Em felicito.I em torno a estimar.

Follia El dolor era esgotador.Et buidava per dins i per fora.L'unic que podia fer era escriure paraula darrera paraula,a vegades sense sentit.Aixì no perdia el poc seny que li restava.En aquella follia estèril e ignota es mantenia a la deriva esperant atracar en terra ferma.

Gelat Ummm!és fred.Arrossego suaument la llengua per la seva textura cremosa.Tinc un tic:llepar.Faig mossegades petites i fugaces.Xuclo.El meu paladar assaboreig aquell nèctar.Resegueixo les últimes restes.En vull un altre!

Esborrar Volia oblidar.Oblidar per deixar de patir.Els moments dolços s'havien convertit en agres.I els moments agres en insoportables.Per això,volia esborrar tot el que la feia recordar.Quan algú se'n va a traïció et deixa l'ànima ferida per sempre més.

El coll Ella es va apartar tot el cabell cap un costat per deixar a la vista el seu coll.Va aixecar lleument el cap i va esperar.Ell, solicit,va començar a besarla molt suament i lentament.Li feia petons petits i quasi imperceptibles,però ella els rebia amb consciència i agraïment.Mai havia estat tant feliç com en aquells moments i presentia que no es repetirien gaire més.

L'arbre  Una llavor a la deriva va aterrar en aquella terra seca.Contra pronòstic va quedar soterrada.Transcorrien els dies i les pluges i uns mesos més tard un brot dèbil i verd treia el cap mirant enlaire.No era una zona gaire habitada, ni visitada.El brot s'anava fent fort.Va créixer i es va convertir en un arbre ufà. L'observaves i et parlava:Sí,sóc aquí!

Muntanyes Esperem allà on els núvols es toquen amb els cims de les muntanyes.Allà on el diví i l'humà es confonen.Potser allà,trobarem les repostes a tots els nostres dubtes.

Esperança i certesa Quan supliques una explicació a algú que te la pot donar i no ho fa,ja no hauria de caldre res més.No representes res important, ni estimat per aquella persona.Aqui és on comença la lluita entre l'esperança del cor i la certesa de la ment.

Por i mort  La por és la mort de l'ànima.Quan més por sents,més mort estàs.I què fer per no tenir por? Com actuar quan la covardia és tant gran que et porta a un estat de vegetació irreversible?Crides i crides,però ningú t'escolta.