Follia
El dolor era esgotador.Et buidava per dins i per fora.L'unic que podia fer era escriure paraula darrera paraula,a vegades sense sentit.Aixì no perdia el poc seny que li restava.En aquella follia estèril e ignota es mantenia a la deriva esperant atracar en terra ferma.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada