Follia
El dolor era esgotador.Et buidava per dins i per fora.L'unic que podia fer era escriure paraula darrera paraula,a vegades sense sentit.Aixì no perdia el poc seny que li restava.En aquella follia estèril e ignota es mantenia a la deriva esperant atracar en terra ferma.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada