Au Fènix
Em cremo.Quan sigui tot cendres,atiaré el foc de la vida.Renaixeré,després de haver desinfectat i cauteritzat les meves profundes ferides.I si,aleshores,només aleshores,renaixeré com en la llegenda de l'au fènix.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada