No som joguines
"La maté porque era mia""Si no es mia,no será de nadie"Puta!""Qué macho eres!"Així un llenguatge que reflecteix una gran part de la estructura social que continua vigent d'una manera oberta a la superfície i un altre gran part sota terra.Sota terra també es troben moltes dones que per algún motiu van ésser diferents.Nosaltres no podem pensar,no podem actuar amb llibertat i pobre la que s'atreveix a fer-ho perquè més tard o més d'hora ho pagarà amb vida o amb la tràgedia.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada