No som joguines
"La maté porque era mia""Si no es mia,no será de nadie"Puta!""Qué macho eres!"Així un llenguatge que reflecteix una gran part de la estructura social que continua vigent d'una manera oberta a la superfície i un altre gran part sota terra.Sota terra també es troben moltes dones que per algún motiu van ésser diferents.Nosaltres no podem pensar,no podem actuar amb llibertat i pobre la que s'atreveix a fer-ho perquè més tard o més d'hora ho pagarà amb vida o amb la tràgedia.
Els monstres deïficats
La primavera és l'esclat incessant de la vida. La poesia és la primavera transportada a l'art. L'art és l'expressió de les emocions, però la guerra és un pou fosc de patiment i mort. La guerra no pot ser art perquè és mera destrucció. La pau no pot ser un joc perquè el seu contraposat, la guerra, arrossega una realitat cruel. Les massacres de persones indefenses han de ser condemnades i castigades. Els assassinats indiscriminats de persones vulnerables han de ser aturats. Exhaurir tota mena de vida sense cap mena d'empatia només pot ser executat per aquells conversos en monstres deïficats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada