Esperança i certesa
Quan supliques una explicació a algú que te la pot donar i no ho fa,ja no hauria de caldre res més.No representes res important, ni estimat per aquella persona.Aqui és on comença la lluita entre l'esperança del cor i la certesa de la ment.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada