El coll
Ella es va apartar tot el cabell cap un costat per deixar a la vista el seu coll.Va aixecar lleument el cap i va esperar.Ell, solicit,va començar a besarla molt suament i lentament.Li feia petons petits i quasi imperceptibles,però ella els rebia amb consciència i agraïment.Mai havia estat tant feliç com en aquells moments i presentia que no es repetirien gaire més.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada