Botons
Em descordo els botons miran-te fixament als ulls.Un fil d'enèrgia intensa em conecta al teu cos.No puc allunyar-me.Resto inmòvil,despullada davant teu,violant el meu espai vital.I tú,somrius com qui sap que ha guanyat.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada