L'home dels nassos
Quan era petita el meu avi m'explicava la història de l'home dels nassos.Ara l'home dels nassos s'hauria transformat en l'home de les cares.Cara de felicitat en tots els seus aspectes.No hi ha cares tristes.No existeix el fracàs en cap àmbit,s'enterra.L'home és un superhome,però no en el sentit de Nietzsche,sino com un heroi de còmic irreal.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada