Llavors
El vent va dipositar una llavor més.El pas del temps i les inclemències d'aquest la cobririen.Pareixia que s'havia esfumat sense estela.Una pinzellada de verd intens sobresortia.La llavor ja no era seca i morta,ara era húmida i viva.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada