Ajuda!
La va deixar estesa a terra.Ella tenia tancats els ulls del dolor i una respiració molt dèbil.Ell va sortir per la porta,es va col.locar els auriculars i va marxar.Ella,arrossegant-se per terra va agafar el telèfon,va prémerr el 016 i amb un fil de veu va dir:Ajuda!
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada