Ensumà
I ensumà aquella terra humida i somriure.Aixecà el cap i mirà a l'horitzon aquelles muntanyes.Alçà més el cap i observà el cel.Sabia dins seu que mai deixaria aquells paratges.Hi havia un fil d'aquella terinya que l'envoltava que l'hi travessava el cor.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada