Xop
Estava tot xop.Acabava de portar el vestit a la tintoreria i va esbufegar per els diners que s'hi havia gastat.No recordava l'últim cop que havia plorat en l'intimitat,ni tampoc el que havia esclatat a riure.Anava de camí a casa,però de sobte va canviar de direcció.Es va plantar a la platja,es va descalçar i corrent sota la pluja mentre s'anava despullant va entrar dins l'aigua.Reia,reia,cridava i reia.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada