A prop
Recordava un temps en que ell se li apropava i els seus cossos es tocaven.Sentia l' energia, però ella callava i somreia.Temia dir-li res al respecte,perquè no fos cas que ho deixes de fer.Era un secret exclusiu i personal.Un bon dia va notar que ja no es donava aquella intimitat pública.Ell ja no cercava,havia trobat.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada