Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017
"La rebel·lió de les masses"  Fins quan?Dones,estem en perill constant!Som maltractades de múltiples formes,unes més subtils que d'altres.No hem de tenir por,ja no!Lluitem com poguem o sapiguem,però fem-ho!Utilitzem l'astúcia,fem servir la seducció i amb una perseverància freda anem avançant poc a poc amb trepitjades fermes i segures.Cap pas enrere!
Ira I va arrancar amb tota la seva ràbia i força aquella arrel.Ràbia per el passat,ràbia per el present i ràbia per el futur.La seva ira era contenida,la dosificava per no embogir.El seu esperit lluitava per sobreviure.
Presó En la societat humana conviuen moltes construccions de presons.Totes són dolentes.Hi ha presos polítics,hi ha presos de guerra,hi ha presos de consciència.Tambè s'edifiquen presons morals i socials.Les presons de gènere,les discriminatories per algún tret diferencial,les elitistes i clasistes.I per últim les íntimes i existencials. Trenque'm els barrots constitucionals i virtuals!
Els trens Ahir,algú em va dir:la vida segueix,com els trens,no espera.Sospitosament e insconscienment o no,avui he perdut el tren.En la meva desesperació m'he creuat amb l'autobus de línea que anava tard.M'ha semblat que el conductor em llegia el pensament i encara que es trobava fora de la parada li he fet senyals perquè pares i amb resistència ho ha fet.M'ha explicat que no podia aturar-se fora la parada i jo li he agraït com ell no s'imaginarà mai.Ploro.Segur que has estat tú,papa.
Faig tard Faig tard a la felicitat?Diuen que mai és tard si la dita és bona.Persistiré en la meva croada.La meva conquesta només serà visible per a mi.
20 anys Tu que ho vares patir.Tu que hi vas ser.Com explicar-te allà on et trobis,que han tornat,perquè mai van marxar.No puc,ni vull imaginar tot el vàreu resistir i viure.Els fantasmes no morts han sortit dels seus amagatalls.Perquè el "cuit i amagar" no es converteixi en una realitat cruenta.
Voluntat L'únic que tinc és la meva voluntat.Voluntat per decidir fer o no fer.Voluntat per aceptar o no les imposicions.Voluntat per crear nous espais de interacció.Sense voluntat som titelles dels gegants.
I a vegades... A vegades no hi ha una altre opció que resignarte.Resignarse no sempre vol dir rendir-se.A vegades vol dir reposar desprès d'una exhausta batalla.Abandonar una lluita per guanyar la guerra.La teva guerra.
Rínxols d'avellana Els seus rínxols ja no eren d'or.El pas del temps els havia deteriorat.Estaven bruts i sense llustre.A vegades,evocava quan el vent els alçava,inesperadament,uns instants.Quan reposaven de nou eren electrizants.
Blau Blau fosc que anuncia tempesta.Blau cel que alegra el cor.Blau a la pell.El príncep blau.Mai un color ha dit tant...
És dur Si algú m'expliqués la meva vida no me la creuria.Me la crec perquè la he viscut.Diuen que el cervell té un mecanisme per no suportar un dolor psicològic molt de temps i no recordar experiències negatives o traumàtiques.És ben cert.És dur ésser distint tant si vols com si no.
No vull pensar Vull pensar que les males llengües no tenen raó.No vull creure que ens vareu prometre quelcom que no es podria assolir.No vull sospitar que es va jugar amb els anhels de milions de persones de bona fe.No ho vull pensar i em resistiré a veure-ho.
Petim patam patum Homes i dones del cap dret no trepitgeu al Patufet!Ay,Patufet!Som a la panxa del bou on si neva i plou.Hem d'afartarlo molt perquè ens alliberi.Li donarem paraules,paraules,paraules...
M'estima M'estima,no m'estima.Ups!Només resta el cor.Vull ser margarida sencera!Sentir a les meves ales la pluja ,el sol i el vent.
Fantasmes vius La seva vida no tenia cap sentit.Anava amunt i avall.Res li provocava dolor perquè amb el pas del temps,havia creat un mecanisme impermeable i repel.lent de tot allò que impliqués lligams.Fingia sentir amor per creure's viu.
Descordar la brusa  Ella es descordava la brusa molt a poc a poc,quasi imperceptiblement.Ell li descordava la brusa ràpida i enèrgicament.Els dos volien el mateix,tanmateix,no es posaven d'acord.
La mentira Un bon mentider ha de tenir bona memòria o ha de tractar amb interlocutors molt despistats.Qui pensa que la mentira et dòna llibertat es troba ben errat.Es pot mentir per sortir del pas o n'ofendre a algú,però aquestes són omisions de la veritat o interpretacions de la realitat.Quan algú enganya amb una gran mentira desprès haurà de mantenir-la i per tant,es lligarà de mans i peus.Per això,la major llibertat és la veritat.
Fulles seques Penjo d'un arbre,em sostè d'un dèbil fil.Planejaré fins aterrar.Fulles seques trencades.
Desprès del dolor Desprès del dolor,em copsa l'indolència.El meu cos va exclatar dient prou.Les meves cèl.lules van atacar el virus i el van neutralitzar.Ja es tractava de supervivència tant física com psíquica.
Prohibit Avui m'he preguntat:està prohibit aixecar-se del llit?Haig de pensar que em posaré i si serà d'un color provocador o subversiu.Desprès rumiaré si porto algun fermall o dibuix que exalti les meves idees.No escriure res que representi sortir dels límits que m'han marcat.I adoctrinaré als del meu voltant a seguir tot això.
Estimada amiga Al cap i a la fi,estem soles.Germanes, acompanyeu-nos en la nostra solitud!Hem de plorar,hem de lluitar.Ningú ho farà per a nosaltres.Les fites a perseguir,l'amor i la llibertat.Posseint això trobarem la resta.
Que no et diguin!  Que no et diguin, que no pots.Que no et diguin, que no saps.Que no et diguin... Si no saps, aprens i si no pots, et rebel.les.
Danseu maleïts Bebeu el vostre beuratge i entreu en frenesí.Moveu-vos espamòdicament.No trepitjeu el fre.Danseu!Danseu maleïts.
La nina T'he comprat una nina, és una princesa.Tu ets una princesa!Pots ser el que vulguis, quan vulguis.Viu la vida que desitgis,experimenta la sexualitat com et vingui de gust,estudia i aprén el que més t'inquieti.I mai permetis que ningú et mani com has d'ésser o què has de fer.Perquè tu ets una princesa,no una esclava.
Tobogan  Somiava en fer-ho realitat,però no trobava el lloc i el moment.Per casualitat o no,es va creuar amb un,es va apropar i el va avaluar.Era perfecte.Pujar-hi va ser complicat,tanmateix havia decidit que ho faria i aquell cop res l'aturaria.Va conseguir arribar a dalt amb seguretat i determinació.Es va quedar immòbil, contemplant-lo uns segons.Es va asseure i es va llançar.
Somni Avui he tingut un somni rescabalador.Em sentia bé i era feliç.En vull més!Què haig de fer?
Estranya raó És estranya la vida.Encara que vaguis pels llocs, que facis veritables esforços per continuar visquen una trista vida,et dius:segueixo aquí,sóc aquí per alguna raó!I arrossegant-te pel fang emocional et repeteixes,segueixo aquí!
Llàstima  Quina llàstima!Poder sentir el cel i gaudir de la felicitat.Vas trobar un tresor i el vas rebutjar,però el més trist és que potser ni sabies realment el que feies.Perquè només un boig inhumà pot menysprear la possibilitat de canviar el rumb de la seva deriva.
Cupidell Oh,gran cupidell!Dispara una multitud de fletxes sobre el nostre planeta.Fes que travessin els llocs més recòndits i necessitats.I quan impactin en l'objectiu que impregnin d'amor vertader tot el seu voltant.
Rosada Arriba el fred, s'acosta la nit. Em transformaré en rosada. La meva aigua es gelarà en la obscuritat. A l'alba em desfaré amb l'escalfor del foc i reneixeré de nou.
Insomni Les pors m'invaeixen.El meu cap no s'atura.Quan aconsegueixo dormir tinc mals sons.La meva ànima no descansa.Sóc enmig d'una tortura lenta que sembla no tenir fi.
Papa,què has fet? -Papa,què has fet? -Defensar les meves idees. -I has mort algú? -No,només he expressat les meves idees. -I has utilitzat la força bruta per fer-ho? -No,només he reclamat el dret a decidir el nostre futur. -Doncs,perquè ets aquí tancat?
Ser feliç Perquè per alguns ser feliç i trobar la serenor és tan díficil?Mai m'he atrevit a demanar grans coses,només pau,amor i estabilitat.Sempre m'han envoltat persones que tenien o disfrutaven de bens que ells consideraven normals i per a mi eren un luxe,tot hi així ,encara que m'enfonsat i flaquejat molts cops,mai he perdut l'esperança perquè això voldria dir perdre la vida.
El mal La humanitat ha distingit entre el bé i el mal.Els lliures pensadors,a vegades, qüestionaven els límits que s'esgrimien per establir el mal.Deixant de banda les civilitzacions que poden variar pel que fa a aquests criteris,cadascú en el fons d'ell mateix sap si ha causat o causa mal.
Paraules i fets A vegades les paraules no són suficients.Unes altres,no acompanyen als fets.El llenguatge escrit pot representar un aliat o un enèmic.Quan no tens veu has d'actuar.
La realitat La realitat és per a qui la viu.No serveix de res estimar amb bogeria,si l'altre no sent el mateix.Les relacions de tot tipus s'han de basar en la premisa de la recíprocitat,si no no existeix cap relació.
La llum de la lluna És negra nit i la lluna blanca resplendeix sola en la foscor.La llum se'ns apareix en diferents intensitats.Pot convertir-se en una fidel companya.Llum que enlluerna,llum suau e íntima que consola i llum que et mostra el camí.
El cicle No vaig viure la dictadura franquista.Sé el poc que he llegit i m'han explicat.Ahir veient els furgons polícials amb els presos polítics vaig sentir que haviem donat un salt en el temps.Un dels temps més obscurs a l'història d'Espanya.Diuen que la història és cíclica.Trenquem el cicle!
Viu Com a individuo tens el deure de viure.Com a espècie disposes de la voluntat de exercir el teu dret a viure amb el màxim respecte i l'empatia amb la resta de congèneres,fauna i flora.Nosaltres som natura.Volem ésser natura morta o viva?
La castanyada Avui menjaré castanyes,moniatos i panellets.Castanyes calentes que em reconfortaran,moniatos que m'atiparan i panellets que m'endolçaran el dia i la nit.
Sant Jordis Sembla una ironia o està calculat milimètricament?Els jordis són el poble,com que no poden empresonar-nos ho fan amb ells.Són els nostres herois.No hem d'oblidar el joc brut.No podem descansar,ara no.
Per vosaltres Sou aquí amb mi. Allò pel que vau lluitar o patir, ja ha arribat. No serà fàcil, potser serà breu, però haurà estat. Per vosaltres hem de continuar i per vosaltres hem de resistir.
Nit Es de nit encara i ja sento cantar els ocells.Plens d'energia m'insuflen alegria.A vegades,petites coses per alguns i grans per uns altres,t'ajuden a seguir endavant.

Amor buit

Tu ja xiuxiueges paraules tendres a unes orelles alienes.Tu ja somrius i rius amb uns distints rostres.Tu ja toques diferents cossos.Tu ja tens altres amants.Tu ja has omplert el teu buit perquè mai ha estat ple.
Ecpatía La societat individualista i materialista s'està apoderant de la nostra empatía com espècie.Molts només pensen en el seu benestar sense ni tan sols mirar el que succeïx al seu voltant.Viuen amb ignorància freda e indiferència a tot allò que no els afecti directament i abruptament.Necesitem veure la llum o ens ofegarem en la nostra propia sang.
Bena als ulls  No deixis que et posin una bena als ulls.Si ja la portes, treu-te-la! Pot semblar que no conèixer i no veure és seductor per a no patir. Però no, no hi tenim dret no debem abandonar-nos els uns als altres! Cadascú pot treballar de la manera que consideri segons la seva condició. Només es tracta de fer un món millor per a tots.
Per dignitat... Prou!Per dignitat i conseqüència.Desperteu! Despertem tots!No es pot dialogar amb algú que no parla i repeteix el mateix discurs hermètic una vegada darrere un altre.Per dignitat,bon cop de falç!
Ella Ella s'imaginava que l'abraçaven.Ella creava l'imatge de que l'acariciaven la cara.Ella visualitzava com li agafaven la mà.Ella necesitava fer-ho.
Pecat   Ho confesso: he pecat. Senyor, m'he atrevit a pensar diferent.Senyor, he gosat a expressar en paraules el que bategava al meu cap. Senyor, perdona'm, sóc culpable.
Persones de bé Obrim els ulls!Que la por no ens aturi!Que es el més preuat?La vida,tota mena de vida. Que l'avarícia no ens ceguí.Una vida digna i viva.Estem en perill!No seguiu als violents o repressors,un dia podrás ser tú el que no els agradi.Actuem savia i serenament.
Unió No busquis el que et separa, si no el que t'uneix.Rebusca!I si no trobes absolutament res, segueix el teu camí de bon grat.
Dimonis Vull expulsar tots els dimonis que tinc a dins.Els que no em deixan dormir i em provoquen malsons.Els que han enverinat la meva essència.Els que són i viuen de la mentira.
Coratge Hem de recuperar el coratge.Tots!Els dubtosos i els opositors.Hem de ser el més tolerants que ens podem permetre.És comprensible tenir por a allò desconegut,però amb bona voluntat tothom hi sortirà guanyant.Contempleu la realitat tal com és sense prejudicis i tingueu coratge.
El camí El camí és pedregós.El camí és llarg i té zigzags.El camí fa pujada.El camí abrupte us esgotarà.Potser no veure-ho el final.Potser serà farragós.Però segur que quan sigueu a dalt,la llum de la llibertat us recompensarà.
Marxa enrere Tú vas decidir per mi,per nosaltres i per tú.No t'ho vas rumiar.Espero que la teva decisió hagi estat la afortunada,perquè ja no hi ha marxa enrere.
El seny Sí,tingues seny.No et creguis tot el que et diguin,no escoltis tot el que sentis,no miris amb els ulls dels altres,observa amb els teus,no actuïs per inercia i mou-te per raons lloables.I sí,tingues cura i seny.
Violí Escolto la música d'un violí,sentada molt a prop d'on et vaig conèixer.Ha transcorregut tant de temps i ha passat tant ràpid, que a vegades no recordo que ja no hi ets.
Incertesa I en aquella incertesa,mantenía una calma extranya.Potser era perquè no tenia por,havia perdut tant...
El poble El poble ha parlat.No ens decebeu!Mireu per nosaltres.Tots units per un bon fi:llibertat i pau ,per construir un món millor.No decebeu a ningú i actueu amb seny.
VIOLÈNCIA No hi ha res que justifiqui la violència i menys desmesurada.Que la sang vessada dels innocents no sigui netejada.
NO OBLIDEM Tinguem memòria,per els nostres avantpassats,per els nostres germans,per els nostres descendents,no oblidem. No callem,no ens aturem.No deixem de lluitar encara que creiem que està tot fet.No oblidem les ofenses injustes i continues.Podem perdonar, però mai oblidar.
Blanc  Aniré de blanc. Blanc de puresa i pau. Blanc de net i buit. Blanc de claror i llibertat.  Aniré de blanc.
Por, ignorància i llibertat Quan no pots subornar a milions de persones perquè et sortiria molt car o no es deixarien, què fas? Primer, no difonguis la cultura, ni la diversitat de pensaments. Segon, inculca un estat, subtil o no, depèn del moment, de por. Qui no sap té por, qui no coneix té por. Tercer, quan ja disposis d'una masa d'individus ignorants i porucs et serà molt més fàcil controlar-los i dominar-los.
UNIÓ "Unió política d'un poble en un sol estat o en una sola nació, amb la voluntat i la consciència de tots els ciutadans d'ésser units i concordes." "España una, grande y libre". Paradoxa.
Ni un pas enrere No caurem en les seves provocacions.El nostre guía és la llibertat.La nostra companya la justícia.No tindrem por de defensar els nostres drets com a ciutadans d'una democràcia.Està en joc la nostra dignitat i la nostra història com a poble. I sí senyors;no tenim por!
La Mercè  La Mercè se sent trista. Aquestes festes no són com la resta. Ella no entén que algunes persones no puguin fer ús de la capacitat més gran que tenen: el llenguatge i el diàleg. La Mercè vol votar, la Mercè vol decidir el seu futur.
El cor I quan els núvols apagaren el sol, entrà en un somni profund on el cor s'embolcallà de rosers.
Mut i a la gàbia No parlis!No et moguis!No desestabilitzis l'ordre establert.No pensis!No qüestionis!No proposis! Prou! Sí parlo!Sí em moc!Sí desestabilitzo!Sí penso!Sí qüestiono!Sí proposo! Votar!
Supervivència Els éssers vius estan programats per sobreviure. Aquests disposen d'un mecanisme d'adaptació al medi que els envolta. Aquest es pot manifestar de múltiples formes. En el cas de l'ésser humà intervenen factors psicológics, es a dir, dos individus de les mateixes característiques morfológiques i ambientals poden reaccionar i actuar de diverses formes. La nostra suposada supremacia és també el nostre taló d'Aquil.les.
Apaga la llum Estic cansada,apaga la llum.Deixa'm que reposi de tanta claror imposada.Tothom desitja que mostris el teu somriure perquè la tristesa és incòmoda.Apaga la llum i encén-la quan t'ho demani.

Estima't

Besa't,abraça't,escolta't,respecta't...Estima't a tu mateix perquè potser ningú més ho farà.Només tu coneixeràs el que et fereix,només tu obriràs la porta a la felicitat.Estimar-se,és l'únic que tenen alguns.
Omplir o no omplir La raó ho és sempre?L'enteniment ha fet sobreviure a l'home al llarg de la seva història.Per suportar i avançar s'ha creat i recolzat en tota serie de creençes.Aquestes no han estat innòcues.Tan nociu és no omplir el cap de res substàncial com fer-ho de tota mena de succedanis buits de saviesa existencial.
L'apatia L'apatia és l'enemiga de la felicitat. Quan res et conmou, ni interesa, com pots ser feliç? Aquesta és una relació perillosa. La felicitat s'associa a la absència de dolor i aquí entra en joc, l'apatia. Per què si no sents dolor, podràs ser feliç ? Si no desitges res tampoc aspiraràs a la felicitat.
Llepa'm  Llepa'm dels peus a la cara, llepa'm fins que se't s'assequi la boca. Besa'm suament cada racó del meu cos, deixa marcada la teva empremta en la meva pell. Mossega'm dèbilment jugant a devorar-me. I llepa'm de nou.
Esperança I no tenia més remei que existir.Aixecar-se cada matí i continuar amb la seva rutina perquè era l'únic que li quedava.Esperava que un dia,sense adonar-se'n,tornés a viure amb esperança.
Riu Riu encara que no et vingui de gust.Riu fent molt soroll per espantar els teus dimonis.No aturis el teu riure.No et fa prou gràcia,amb tot això, riu.Riu,riu,riu com un boig que no sap callar.
No et sento Pssspsss,li deia i ella responia:No et sento!Estimat meu,mostra'm d'una manera nítida el teu amor.Que jo no en tingui cap mena de dubte i la resta del món tampoc.No desitjo viure com una fugitiva,ni amagar-me de res ni de ningú.Vull ésser lliure i presumir del meu amor!
Salta! Salta,encara que no toquis el cel.Salta poc,salta molt, però salta.Pren impuls,alça les teves cames i estira els teus braços enlaire i salta.No romanguis assegut i salta!
Tic tac Tic tac,tic tac.Som un rellotge de corda.Els segons i els minuts transcorren irremeiablement.Pots avançar o endarrerir el teu rellotge, però no canviarà el temps real.Depèn d'un mateix decidir viure en una mentira o no.
Llum Que no s'apagui la teva llum.Encara que t'envoltin amb un tel,encara que et tanquin en una habitació sense finestres.Encara que la teva llum sigui dèbil,no permetis que desaparegui.Si hi és, per molt petita que es trobi,sempre et donarà claror.
Rendició Em rendeixo.Jo he viscut una història que no ha estat compartida.És una de les pitjors situacions que ets pots trobar,perquè per moltes explicacions que demanis, no te les proporcionen perquè consideren que no ho han fer.Sents dolor i més dolor que et deixa marcada l'ànima de per vida.
Crida! Vull cridar.Que la meva ràbia esclati.Desitjo aturar-me en sec i bramar al cel.Esgotar-me de xisclar i que no em manqui res per treure fora.
El fil Molts cops, la nostra existència depén d'un fil prim e imperceptible,podríem anomenar-lo destí o sort.Si,nosaltres prenem decisions,però que fa que escollim fer una o un altra cosa?La cultura?La educació?Bé,parlem d'una societat on es pot decidir...
I la vida continua... Després del pànic i el terror,la vida continua.Després del schock i la consternació,la vida continua.I ha d'esser així,perquè la vida ha de sobreposar-se a la mort.
Dolor Que m'importen els anàlisis ideològics o polítics!Jo ara tinc dolor.Dolor de que aquella persona s'anat per sempre.Dolor de que un altre subjecte li ha robat la vida sense més ni més.Ara només tinc dolor!
La pau La pau no ve sola,s'ha de treballar.Tracte a tothom com t'agradaria que ho fessin amb tú.No et creïs enemics absurds.Que la tolerancia et guiï,però no la passivitat.
Fuig Corre cap a l'abisme.No miris enrere.No pensis.Només corre.Fuig.A vegades no pots salvar a algú, perquè no vol ser salvat.
Fosc És fosc encara.Comença a clarejar.Desprès de l'obscuritat apareix tímidament una claror suau.Es com si ens deixés temps per assumir el nou dia.Tot canvi té un procés de transformació.
La muntanya Des de el terra creia que no arribaria mai al cim,però ho va fer.Un cop a dalt,algú l'ha va empenyer bruscament i va caure rodolant fins aterrar de nou al peu de la muntanya.Estava ferida,dolorida i el cap li donava voltes.No comprenia el que havia succeït.I allà es va quedar,derrotada,pensant com aixecar-se de nou.
La fràgilitat Sóc fràgil.Sóc com una planta durant una tempesta.El meu cos es gronxa d'un costat a un altre.El vent em sacseja i les gotes d'aigua em golpejen fort.Però jo inconscient continuo dempeus.
Enlluerna'm Enlluerna'm.Fes que oblidi el passat.Fes que senti ganes de viure.Enlluerna'm fins que em maravelli veure el sol cada matinada.Em taparé els ulls per enlluernar-me de nou.
Pinta'm El meu rostre no diu res i tot.Pinta'm els ulls negres com la meva ànima.Pinta'm els llavis vermells com la meva sang.Pinta'm les galtes simulant rubor.Maquilla'm com si anés a representar l'obra més gran de la meva vida!
Sospira I va sospirar...Recordava aquells fugaços instants que havia estat feliç.El fil de la joia és molt prim per alguns i enredat per uns altres.Si aquest es trenca, ja no és pot enfilar.
Fredor Com algú potser tan fred i oblidar anys d'intímitat de la nit al dia?El dolor et destrosa, però l'ignorància et mina per dins com un verí lent.
Jugar Somiava en saber que era l'amor i la felicitat vertaders.No entenia com certes persones jugaven a estimar.I quan s'aburrien,com fa un nen amb una joguina, et llençaven bruscament sense contemplacions.
Alien Vull obrir-te i veure les teves entranyes per comprovar de que estàs fet.Si ets de carn i ossos,si la teva sang és vermella.Si ets humà o un alien.
L'amor La gran incògnita.Per uns ho representa tot.Per altres tan sols és una eina més de supervivència.Aquest causa dolor sense ferida i goig sense motiu.L'amor,per uns tant i per altres tant poc.
Solitud Ella nomès habia conegut la solitud.Aquesta s'havia convertit en una companya fidel. No la mentía,no la traïa,no la decebía.Semblava que aquell fos el seu destí.
Néixer  Com néixer de nou?Com reinventar-te?Desaprendre allò après.Oblidar el viscut.Hi ha una memòria inesborrable que és la consciència.
Paraules,paraules,paraules El llenguatge és el que ens separa de la resta d'animals i marca la supremacia de la raça humana.Aquest és una arma de doble fulla.Alguns l'utilitzen per tergiversar els missatges i manipular les ments de la resta.
Escup Escup tot el que et regira per dins.No fagis cap concessió.El verí s'estén i mina la teva ànima.Aferra't a la vida,és l'únic que ets.
Fred,cruel i covard I bon dia se'n va anar i no va tornar.No va dir res.Res el va aturar.Va comportar-se com acostumava a fer-ho.Ni una llàgrima va sortir dels seus ulls,ni una paraula va pronunciar,cap gest significatiu va expresar.
Camins paral.lels I va girar el cap i allà es trobaven aquelles muntanyes.Sempre hi havien estat i fins aquell instant no en va ser conscient. Pots portar tota una vida mirant en una sola direcció sense conèixer els camins paral.lels.
Desesperació Vull escapar.Sóc a una gàbia sense barrots evidents.Vull fugir d'aquesta tortura sense sentit.Espero una resposta,però aquesta mai arriba.
Rega'm Plou.Em despullo.Les gotes fredes xoquen amb mi i es fonen amb la meva escalfor.Per uns instants oblido qui sóc i em fusiono amb elles.M'impregno de la seva substància i prego:rega'm!
Possessió Vull sentir-me bè.Endinsar-me en el món de la claror.Que la llum penetri en cada racó del meu cos i m'ilumini amb rotunditat.Dessitjo trobar-me pletòrica i posseïda.
Sed Bevia aigua per saciar la seva sed.Aquella sed l'ofegava.La gola la sotmetia i la fam sense pietat la buidava.Deixe't dominar per els esperits de la vida quan no tens un altre sortida.
Res Res els va unir.Res compartien.Res buscaven.Res els ajuntava.I res els va allunyar.Res.
El pont Construeix un pont que et porti de la foscor a la llum.Un pont que converteixi la tristesa en alegria.Un arc de sant martí que transformi la desesperació en il.lusió.
La derrota Tothom sempre celebra la victòria.Aquesta és molt gratificant i t'omple de joia.Però què hi ha dels fracàs?No s'acostuma a dubtar de l'esforç o les concessions que s'han fet per assolir una victòria.I què passa amb el que perd?Ningú s'enrecorda d'ell,és oblidat.Això vol dir que el vençut no ha lluitat ?Què no s'ha sacrificat?
Son La son s'apodera de mi i em transporta a un estat semiinconscient.Res sembla real,només un récord borrós.Una sensació d'absència de dolor reina a la meva consciència.
Aparences No et deixis enlluernar per la bellesa de la flor.Ella et donarà joia un temps,però es pensirà.El cactus et punxarà,tanmateix, si ets a prop d'ell,et saciarà amb la seva aigua.
Esgotada Estic esgotada.Esgotada de que ningú em senti,de que ningú m'escolti.Necesito descansar.Vull enfonsar-me en el meu món interior, on només jo sóc el meu jutge i botxí.
Encara que no entenguis  Encara que no entenguis la teva vida, viu-la!Encara que no li trobis sentit al teu dolor, suporta'l! Encara que no t'acompanyi ningú, continua caminant. Per algun motiu, encara ets viu.
La veritat  La veritat és el nostre déu invisible.N'hi ha que no la volen conèixer.Uns altres la sospiten i fan per no esbrinar-la.Alguns la saben i la manipulen.Dins de tanta mentida conscient e inconscient, com viure ?
Pinta  Pinta negre, si estàs trist. Pinta blau, si et trobes nerviós.Pinta groc, si et sents content. Pinta vermell, quan t'esgotis. Pinta blanc, on no sàpigues que dir. Pinta!
Inexplicable No busquis explicacions, segur que n'hi ha.Cada explicació et portarà a un perquè.Mai trobaràs l'explicació final, per alguns aquesta és Déu. Si és Déu, com és ell? Per tant, censura la teva curiositat.
Abans del temps  No podia perdre el temps.Aquest era un luxe del que només alguns disposaven i pocs administraven.No pensis que t'anticipes als fets,ells sempre s'avançaran als pensaments.
I va tornar  No va trobar res millor.Allò era el que conèixia.La resta eren incògnites.Allà es sentia segura.Qui sabia si feia el correcte?Què definia el correcte?Els actes d'algú poden ser analitzats per diversos prismes.
Brilla Treu-te la pols.Refrega't la brutícia.Arregla't com si anessis a l'acte més important de la teva vida.I un cop allà gaudeix de cada segon irrepetible i brilla.
Si ningú t'estima I si ningú t'estima, estima't a tu mateixa. Provoca't amnèsia.Oblida't del que et van fer,no pensis en el que et van dir.Ja arribarà qui t'estimi de debò i t'encoratgi a millorar.Mentrestant,abraça't i besa't ben fort.
Meva No permetis que et diguin com has de ser.Qué en saben ells de la teva ànima? No han viscut la teva existència dins el teu cos.No deixis que et diguin com has de viure perqué aquesta serà la fi de la teva exclusiva vida.
Tenebres I aquells núvols grissos ens guaitaven.Cada cop s'apropaven més.Sentiem la seva incògnita amenaça.En qualsevol instant aquelles cendres caurien sobre nostre.
A prop i lluny No conseguían apropar-se.Cada cop es trobaven més lluny.Eren com l'oli i l'aigua.Tanmateix s'atreien com l'imán i el ferro.Un magnetisme els acostava i després, estranyament es repelien.
Comença Quan el sol despunta comença un nou dia.Aparta la llosa que t'oprimeix el pit i podràs aixecar-te.Desfes-te de tot el greix que t'impedeix caminar.Espolsa't les terinyes que no et permeten volar.I quan et trobis lliure de tota mena de pes,el teu esperit creixerà.
Alel.luia Canta com s'hi t'esclatés el cor.Canta en el cim d'una muntanya.Canta i mou-te.Canta xiuxiejant com el vent i repicant com els tambors.Canta i xiscla :Alel.luia!
L'arbre I allà on ningú arribava,on les terres eran seques,el podies trobar.Ell s'erigia imponent i desafiant.Era un privilegiat i ho sabia.Despleglava les seves branques cap a totes les direccions,no hi havia res que l'aturés.
Les màscares El políticament correcte a vegades emmascara un gran egoísme.Hi ha persones que són expertes en l'art de quedar bé i no anar més enllà.L'ambigüitat dóna aixopluc a tota mena d'intencions.
Un sospir Va deixar anar un sospir.No sabia si l'havia sentit.Ho duia tant amagat que no es podia permetre cap mena de senyal que indiqués el foc que portava a dins seu.
Temps No tinc temps,no he tingut temps,no tindré temps.El temps regeix i mana les nostres vides.Aquest és l'amo del destí i designa la nostra ventura.N'hi ha que no té temps per sí mateix i altres no en tenen gens per els demés.El temps existeix per a qui li presta atenció.
El dia estrany Avui no sé com sentir-me ,si riure o plorar.Si girar el cap i mirar enrere o mantenir-lo mirant endavant.El dia passarà i el món es mourà.I jo segueixo sense saber com sentir-me.
L'au Contemplo el cel amb devoció.Admiro les aus que volen i viatgen per tota mena d'indrets.Aquestes només toquen el terra per menjar.Elles haurien d'ésser els nostres déus i adorar-les com a l'au fènix.
I només tocant-lo ... El seu cos era més fort que la seva ment.La passió podia més que la raó.Ell tenia el do de desfer-la quan s'apropava.Ella era com un flam, tremolava per dins i només tocar-lo es fonia.
Ajuda'm! Es va llançar a la piscina, no havia calculat bé la fondària producte de l'inexperiència.Se'n va adonar de que no tocava de peus a terra.En aquells moments sentia com s'enfosava.Va començar a moure les cames i els braços però no servia de res.Li va entrar el pànic,mirava al seu voltant demanant ajuda mentre empassava aigua.Ningú veia que patia.Un home gran que estava a prop  la mirava i reia.Aquest mateix home uns instants després va atansar-li el braç,ella el va agafar i la va arrossegar on ja tocava d'en peus.
Escriu Escriu tot el que pensis i sentis.Escriu sense fi.Cada paraula que dibuixis es convertirà en una bareta màgica i podràs albirar un nou camí.I caminant entre els mots cercaràs el teu destí.
Vola! Obre els braços ,contempla el cel i crida.Mou-te sense parar.Sacseja el cap amunt i avall frenèticament.Remena els malucs enèrgicament.Espolsat els mals esperits i vola.
Covards,temeraris i valents No tinguis por perquè et paralitza.No actuïs sense pensar perquè les consequències et desbordaran.Obra sense prejudicis quan vulguis obrir una esquerda en una paret.
Èxit i fracàs Hi ha múltiples estratègies i normes de conducta que ens il.lustren per assolir l'èxit i cadascun l'aconsegueix o no.Tanmateix,aquells afortunats que el toquen amb el seu esperit, també hauran de saber conservar-lo.Ningú ens ensenya a mantenir l'èxit i si no estàs prepara't et visitarà el fracàs.
La solitària Ella sempre anava sola, l'anomenaven la solitària.La gent molts cops ni s'adonava de la seva preséncia.Quan parlava no l'escoltaven o si ho feien se'n mofaven.Per tant, va comprovar que era més feliç sent la solitària.
Sóc aquí No he triat ser aquí, però hi sóc.No he escollit la meva infància,però la he viscut.Què fa que siguis com ets?L'educació de la família, de l'escola i l'ambient en que t'hagis desenvolupat. I els gens?Quins comportaments estaran ja predeterminats?
Patim, patam, patum No pateixis massa, ni poc.Massa et pertorba i poc t'insensibilitza.Camina ferm,però vigilant on trepitges.I quan et sorprenguin els esdeveniments manté la temprança i no t'aturis.
El món gira I el món gira.Cada dia trenca l'alba i es pon el sol.Ell no t'espera.Et crida.No et pots aturar!La vida és moviment,qui no es mou acaba morint.Aquest món és una selva on només sobreviuen el més forts.
No tornarà Un bon dia se'n va anar sense avisar.Era la seva costum,aparèixer i desaparèixer.No va haver comiat.Tot va semblar que havia estat un miratge,però si així hagués estat, perquè sentia aquell dolor al pit i tenia els ulls ennuegats.

La Georgina

Una tarda la Georgina es trobava amb la seva àvia fent ganxet i aquesta li va preguntar: vols fer-te gran? La Georgina va mirar enlaire  pensant uns segons i va respondre: no àvia, no m'agrada el que veig.

Sóc preciosa

Ella es va despullar davant el mirall.Estava dreta i va començar a examinar-se detingudament.La seva pell ja no era blanca com la d'una nina de porcellana,estava plena de taques del sol,també hi tenia estries que representaven mapes dels successos al llarg del temps.En el seu rostre ja es reflectien les primeres arrugues,però ella es va dir:sóc preciosa.
Desesperació Diuen que quan pateixes una tràgedia o estás patint una situació díficil t'has de recolzar en la família,parella i en els amics.Però qué succeix quan aquests no hi són o formen part de la problemàtica?Que ets trobes sól i perdut.
Tant de bo Tant de bo sabés que m'heu entès ,qué en algún breu instant vareu captar que us estimava i us portaré al meu cor per sempre més.Els errors comesos tambè ho varen ser per amor.Ho faig fer el millor que vaig poder i saber.
Demà Demà serà un nou dia,tornarà a sortir el sol.Oblida allò lleig i dolent.Quan el sol s'aixequi potser ja no hi serà.I si hi és observeu-ho des d' una perspectiva diferent.Busca la que t'ho faci més suportable i qui sap si en algun moment, ja no et caldrà.
El drac,el llibre i la rosa. -El drac vol cremar el nostre amor,el drac està gelós.No l'escoltis,no hi parlis!T'entabanarà.T'he escrit un llibre,només tu el pots llegir i només tu l'entendràs. -Jo he cultivat un roser per a tu, dia i nit n'he tingut cura i l'he regat amb mesura. -El drac ens guaitava.Quan vaig anar a contemplar el nostre roser,el drac va tallar amb una flamarada la rosa més formosa.Tu li vas oferir,ell la va olorar i va caure rodó a terra.
El correcte Com saber si fas el correcte?Qué vol dir fer el correcte?El correcte és el bé ? El bé per a tú o per a tothom?Haurien d'estar lligats,no?No sempre és senzill esbrinar-ho,ni tampoc ejecutar-ho.
Vigila Tingues cura de senyalar ,sense motius de pes, a algú per marcar-l'ho de per vida.No et deixis influenciar per les aparençes o els prejudicis.No permitis que et diguin el que has de pensar o fer.Només, medita que un dia podries ser tú el que estés en el punt de mira i com voldries que se't valorés.
La felicitat i la llibertat No podem parlar de felicitat si no gaudim d'una plena llibertat.És evident que algú oprimit no pot ser feliç.Hem d'assolir la llibertat de viure i pensar per a tothom i cadascú ja trobarà la seva felicitat.
Fugir Vull escapar d'aquesta miserable vida.L' extrema crueltat d'aquest món se'm fa insoportable.Necessito ressorgir de les meves cendres.He de baixar al més profund dels inferns per romandrí o desintoxicar-me dels meus verins.La catarsi m'alliberarà o em condemnarà.
Ens violen No només existeix la violació amb força bruta.Es donen també les subtils.Les que ningú veu.Normalment provenen de persones próperes.Aquestes estan emparades per un gran tel inapreciable pels desconeguts.Per això, és tant díficil ser conscient de que les pateixes i després ho és de comunicar-ho.
La resplendor No permetis que ningú apagui la teva  resplendor.No tothom reconeixerà la teva llum.Uns no s'adonaran, altres la taparan.Tu confia en aquella persona que et faci millor. Qui no et deixi brillar alguna cosa té a ocultar.
Menjar Un bon dia va trobar en el menjar el seu cónsol.Es va convertir en la sortida per desfogar-se de tanta pena i patiment.Era la manera més fàcil que va trobar.En aquells moments de "pecat" sentia plaer i felicitat,ningú podia pendre-l'hi allò.Aquell temps era una treva en el seu petit infern.
El vent Ella acabava de pentinar-se.Els cabells li brillaven com l'or quan el sol s'enamorava d'ells.Notava l'escalfor sobre la seva cara i somreia.Sentia una extraña felicitat,volia gaudir-ne.De cop i volta ,es gira una revolada de vent i l'escabellà tota.El vent s'havia posat gelós.
No te'n refiïs No confiïs ni en la teva ombra.La vida et pot donar sorpreses i no tenen perquè ser agradables.La gent et pot espantar amb les seves actituts.Tú mateix et pots confondre interpretant els aconteixements.No te'n refiïs,el perill sempre es troba a la cantonada esperant la seva ocasió de presentar-se.
Fosc I de sobte, totes les llums es van apagar.Era de nit.Molta gent cridava i es movia frenèticament.Alguns aconseguian trobar una font de claror.Continuava el caos en la gran multitud.Uns pocs es va separar per anar a un lloc més tranquil.Allà van jeure fins l'alba.
Un estel Tant de bo fossis aquí amb mi!T'abraçaria fort i tu m'apartaries.Tu eres un estel a la terra,irradiaves una llum que es convertia en pau.Tenies facilitat per somriure e intentaves que no apareguessin les teves penes.Potser ningú va arribar a coneixe't de debò, però a mi m'agradaria creure que hi vaig ser a prop.
Trepitjant El camí era llarg.Vaig començar a caminar.Els meus passos eren parsimoniosos.M'emmirallava amb el paisatge que em rodejava.En cada pas que feia notava les protuberàncies del sòl,tanmateix seguia trepitjant.
Res a dir Avui no tinc res a dir.Voldria expressar tantes coses i disposo de tant poc temps.Avui callaré i descansaré.Reposaré la meva ànima i contemplaré com transcorre el temps i la vida.Seré una mera espectadora que no té res a dir.
"La gata maula" Ella amb la seva veu dolça i suau et dirà el que vulguis sentir.Crearà un aura de benestar, sent amable i agradable.Farà que confiïs en ella.Li confessaràs el teus més obscurs secrets.Però el que no t'imaginaràs és que a les teves espatlles, ella estarà teixint una terinya per atrapar-t'hi.
El tren Ella corria ,l'hi mancava l'aire,patia per perdre el tren i no complir el seu destí.Ella ignoraba on la portaria aquell tren i quan pasaria.Quan va arribar a l'estació es va adonar que circulaven molts trens en diferents direccions.Com saber quin era el seu?O ho eren tots?
Dansant Ella sempre dansava.No podia parar de fer-ho,era com les ballarines de les caixes de música que donen voltes sobre si mateixas.Mentre tingués corda dansaria.La ballarina no sap que algú li dona corda.Ella no vol saber si alguna vegada deixarà de dansar.
La por a la vida Es pot sentir por a viure?Com no tenir paüra a patir!L'ésser humà és capaç de convertir-se en un robot?Diuen que no reconeixes l'alegria si no experimentes la tristesa.Potser són dues cares de la mateixa moneda...Una no té raó de ser sense l'altre?Si és així,el nostre dret i deure és viure.
Les roses del desert Ahir em van parlar de les roses del desert.Una raresa de la natura i curiosa bellesa.Aquestes sorgeixen de l'acció i combinació de matèries primeres i fenómens meteorològics.El desert seria l'ostra i la rosa la seva perla.
El terreny Ella va donar una volta sobre si mateixa i la seva vista no abastava a veure cap mena de prova de civilització.El cel era blau i el terra verd.Somrigué.Les herbes del camp eren altes ,moltes quasi bé l'hi arribaven als genolls i algunes fins la cintura.Es trobava en un indret salvatge, oblidat de la mà de l'home per un temps.De sobtada es va llançar sobre aquella catifa i va rodolar uns quants metres.Com n'era de joiosa!
Els racons El cel estava ennuvolat,tot era fosc.Els núvols cada cop eren més negres.Una tempesta planejava sobre seu.Tot d'un plegat,ella sentí una revolada d'aire fred, alçà la vista i  veié uns raigs de sol tímids i dèbils que aparegueren entre els racons del cel.
Els límits A la llunyania s'erigien unes muntanyes. Els núvols grisos descansaven damunt d'elles.Ambdós creaven una escena imponent i misteriosa. A una banda, unes ombres de color ataronjat apuntaven.
T'he perdut Ja no em buscas.De res, serveix tot l'amor que jo et pugui oferir, si tu no el vols agafar.Tot ha estat un miratge.Un somni del que no vols despertar, però això és inevitable.El destí ha parlat,no ets per a mi.
L'amor oblidat L'amor que no és vertader té data de caducitat.Tu penses que allò que vius serà per sempre i t'equivoques.Els sentiments si no són purs, no perduren.Un dia et trobes recordant el que ja va deixar d'existir i no saps perquè va succeïr.Uns altres,els que no estimen,no recorden,obliden. G.A Podeu trobar els meus pensaments i poemes a monkititi@blogspot.com

Esgotada

Ella havia caigut extenuada, li mancava l'aire. Reposava sobre aquell terra fred.En aquells instants li esclataven al cap molts pensaments aliens. Es va preguntar que feia allà i com hi havia arribat,en aquell moment no va trobar les respostes.Tancà els ulls, inhalà profund i s'aixecà.
T'estimo No puc evitar-ho,t'estimo.No aconsegueixo fugir del teu magnetisme.Quan no et tinc a prop t'enyoro i quan gaudeixo de la teva presència,t'adoro.Potser només estimo estimar-te,però,tant és,t'estimo.
L'home a imatge i semblança Sisé dia del Génesis:Déu crea l'Home i la Dona a la seva  "imatge"  i  "semblança" . Se'ls diu "sigueu fructífers, i multipliqueu-vos, i ompliu la terra i sotmeteu-la." L'home s'ha reproduit i ha estat productiu.Ha conquerit el planeta i s'ha convertit en l'amo i senyor.Ho sento, si l'home está fet amb el teu reflex ,jo no vull pertanyer a aquesta espèciè.L'home s'ha arribat a creure que ell és  Déu i pot fer i desfer tot el que trobi al seu abast.No té mida,és un mortal jugant sense escrúpuls a ser immortal.
L'amor és infinit Sempre et recordaré,mai t'oblidaré.Quan creia que no et podia estimar més,de sobte m'adonava que el que sentia era diferent,havia crescut.No parava de créixer,no s'aturava,era imparable.El meu amor era immens, però la meva força no.
Les edats dels moments El transcurs del temps et canvia.No pots contradir-lo perquè guanyarà ell.No t'aferris a res ,ni a ningú.No creguis que allò continuarà sent igual i que algú es mantindra al teu costat. Algunes circumstàncies són temporals i quelcom sentiments són fugaços.El món gira.Tú pots observar com ho fa o acompanyar-lo,però tan en una postura com l'altre sentiràs la seva força.

Les dones grosses

Mea culpa.Sóc una dona pecaminosa.Deixo que apareguin els meus greixos i els hi dono aire.Ho sento,jo no entenc d'opressions en el meu cos. M'agrada gaudir del menjar com altres ho fan amb el tabac,l'alcohol, etc. Sí, com tots els pecadors un dia u altre arribarà el meu judici,però serà el meu no de ningú més.
Que no us enganyin! Quan no haguem de parlar de discriminació laboral i social es que ja no en tindrem.Quan no haguem de parlar de morts es que ja no hi hauran.Quan no haguem de parlar de cap mena de tracte vexatori es que ja no el patirem. Que no us enganyin, manca molta feina a fer !

Aquells homes

Tu que em mires amb menyspreu, tu que em parles amb desdeny,tu que em toques grotescament quan ningú t'ha convidat, tu que em sotmets amb cadenes que només veig jo, tu que et creus amb el dret d'arrabassar-me la vida. Deixa'm que et digui: No ets un déu! Si déu existeix no és com tu. I no oblidis que tu ets igual que jo, al menys en un aspecte, no pots lliurar-te de la mort.
La càndida Ella jugaba al pati.De sobte, alguns companys varem començar a perseguirla.Ella corria i s'amagava.No sabia perquè ho feien.Quan l'atraparen li confesaren que volien que els donés un petò.Ella s'hi negà i la varen continuar assetjant.En un moment es va topar amb un professor i desesperada li va dir que no la deixaven en pau i ell li va respondre:No serà que els provoques?
El vestit rosa En Pau tenia cinc anys.Un dia li va demanar a la seva mare que el vestís de color rosa.Ella li va respondre que no tenia cap peça de roba d'aquest color perquè ell era un nen i els nens no portavem el color rosa.L'endemà en Pau va requerir-li un altre cop el mateix i la seva mare s'hi va negar.En Pau se'n va anar cap a l'escola molt trist.Al dia següent en Pau va tornar a fer la seva petició i la seva mare va dir-li que mai es posaria el color rosa.En Pau no va entendre res,es va posar a plorar i no va voler anar a l' escola.El millor amic d'en Pau el va anar a veure aquella tarda.La mare d'en Pau li va explicar el que havia succeït i l'amic va contestar: I perquè no pot vestir-se de rosa si això el posa content? Va arribar el proper matí i a l'escola tots els companys d'en Pau van preguntar-li on havia trobat aquell conjunt rosa.
Tempesta Al meu esperit hi ha tempesta.Se'm regiren les emocions.El seny em parla, però el cor no fa cas.On és l'equilibri?Crec que cadascú ha de trobar el seu.Quan seny i cor es contradiuen no tenim pau.
Perdoneu-me,si podeu! Perdona'm si et vaig causar mal,no ho vaig planejar.Perdona'm,si en algún moment,et vaig tractar malament,no era la meva intenció.Jo no m'he perdona't,la culpa i el càstig sempre m'acompanyaran allà on sigui.

Llibertat de ser dona

Vull vestir-me com vulgui sense proclamar que desitjo ser violada.Vull estudiar i treballar del que m'agradi sense ser discriminada.Vull portar el tipus de vida que consideri sense ser marginada.Vull gaudir de la meva sexualitat sense cap limitació o prejudici.Vull tenir relacions sentimentals sense patir una condemna a cadena perpetua o mort.Vull ser dona.
La ferida No sé ben bé com va succeir.Anava molt de pressa i no vaig poder reaccionar?O no era conscient del perill que s'em presentava?De sobte,vaig caure.Em vaig aixecar de seguida.M'ha havia fet una ferida.Uf,com coïa!L'ha vaig netejar i vaig continuar.
No em parlis No em parlis del dolor,ja el conec.No em parlis de la injustícia,ja me l'han presentat.No em parlis de la solitud,és la meva companya. Parlem del goig,parlem de la  justícia,parlem de l'empatía.Parlem de viure la Vida.
Petites misèries Transcorre la nostra vida amb les petites misèries.Dificultats que experimentem al llarg del pas per aquest indret.Hem de fer un garbell per col.locar cada cosa al lloc que l'hi pertanyi.Qui fagi millor aquest garbell serà qui podrà avançar.
Deixa'm viure! Deixa'm viure i tú tambè viuràs.Podràs ser feliç,tot arribarà!Hi ha molts senders que pots pendre.No et preocupis, si no saps fer- ho sol,t'ajudarem.Però,deixa'm viure!T'ho agrairé,m'ho agrairàs i ells t'ho agrairan.Creu-me ,el millor que pots fer, per a tú mateix, és deixar-me viure!
Instant Riu,canta,balla,salta!La felicitat es troba a la propera cantonada.No desaprofitis qualsevol oportunitat que tinguis de gaudir.En qualsevol instant la teva sort o tranquilitat podría canviar.Per això viu com si ho fessis tot per primera vegada i com si no tinguessis ocasió de repetir-ho.
Invencible Per a mi eres Déu.Tot ho sabies,tot ho podies fer.Sempre tenies la paraula idónea.Però vaig descobrir que no eres invencible,eres un simple mortal.El meu món es va ensorrar.Vaig haber d'apendre a viure sense tú de la nit al dia.
L'art Com definir l'art!Una tasca àrdua.Es pot manifestar de tantes formes...L'art ha ser súblim,espectacular,emocionant.Ens ha de fer sentir en èxtasi.És subjectiu tanmateix universal.Ens apropa a la nostra esfera més mística.L'art ens fa feliç.
El seny Quan ets un infant set permet no tenir seny.A mesura que vas fent anys se t'obliga a crèixer i madurar.Ser una persona adulta voldria dir comportar-se com una persona adulta.Hi ha subjectes que mantenen el seu esperit de nen i el compaginen amb la seva edad física i "social".En canvi,hi ha alguns que no traspassen aquest llindar.Uns van a la deriva la resta de la seva vida i els altres qui sap si troben el camí adequat.
Els forts El món és dels forts.La societat premia als forts.Vivim en una selva metàlica i utópica.Ens marquen com hem de ser i què hem de fer per assolir l'èxit professional i personal.No importa l'ecosistema on et moguis o les vivències que hagis tingut,els paràmetres són els mateixos.No hi lloc per els dèbils o diferents.
A vegades em pregunto... A vegades em pregunto perquè m'agrada tant la xocolata,diuen que segrega endorfines que produeixen plaer.Ens agrada el que ens dòna plaer.La sensació de plaer potser subjectiva,de que depén ?de l'educació,dels gens,de la química?En contraposició hi ha el que ens produeix rebuig o dolor.Diuen que no pots conèixer una experiència sense saber-ne de l'altre.
Estic enamorada Estic enamorada dels ulls magnètics d'un gat.Estimo el mar,adoro el sol,m'entusiasma acariciar la sorra de la platja.M'agrada que la pluja caigui sobre la meva cara.Gaudeixo tocant la terra humida.Em delecta sentir cantar els ocells.Si ho confeso, estic enamorada.
La ceguesa Diuen que l'amor tot ho pot.No és veritat.Quan algú està ceg, no hi ha res a fer.L'hi pots entregar i donar tot l'amor que tens dins teu i no se'l creurà, ni reaccionarà."No hi ha més ceg que el que no vol veure".Contra aquesta ceguesa cap amor triomfarà.

Germanes

Germanes sortim de la cova!Sí, la cova ens dóna aixopluc i certa protecció, però també ens fa esclaves conscients o no.A fora hi ha un món ple de possibilitats per a nosaltres.Sé que estem temoroses,però hem de treure el cap.No estem soles.Hi ha gent disposada a ajudar-nos.Cerquem la llibertat i obtindrem la felicitat!
Recorda Recorda'm com si fos aqui mateix amb tu,com et buscava i com m'acaronaves. No oblidis com et mirava amb admiració o devoció.No permetis que la nostàlgia s'apoderi de tú.Pensa amb mi com si fossim invencibles.Ningú ens podrà pendre el nostre record.
Somriu Somriu sempre somriu.Somriure és viure.Riu amb ganes.Plora si ho necesites,però desprès somriu.Somriu encara que no et vingui de gust, perquè aquest somriure calmarà el teu patiment.Cerca,escorcolla,si cal, un motiu per fer-ho i somriu.
Negre Tot és negre.No m'importa.Esbrinaré la manera de fer un foc o encendré una llum que em doni una raig de claror i em guií,amb això n'hi haurà prou.L'espurna de blancor m'iluminarà l'ànima i m'ajudarà a trobar el camí a seguir.
El fil invisible Per què?Som la nit i el dia,tanmateix alguna cosa ens atrapa.No em preguntis el què,no sabria dir-t'ho.El fil és llarg i s'embolica.No sé si es trencarà algún dia,mentrestant embolicats o no seguim aqui lligats per aquest fil desconegut e invisible.
La maldat La maldat té moltes cares algunes són evidents e irrefutables i les reconeixem de seguida.Unes altres juguen i ballen entre dos mons.Tè l'aparença de políticament correcte o inclús de persona especialment benevolent.Però en un breu instant inesperat, si pares atenció,veuràs què es troba sota la pell.
El joc de la vida Algú ens reparteix unes cartes que no sabem,per jugar a un joc que no coneixem.N'hi ha més hàbils que aconsegueixen guanyar terreny per descobrir el misteri del joc.El guanyar les partides depèn de varis factors:els obstàcles que t'apareguin i la intel.ligència amb la que puguis salvar-los.Trobarem aliats, però seràn temporals.Cadascú juga al seu joc particular.
Com et necesito! Els teus ulls m'encisen,tens màgia dins d'ells,formes part de mi.Sempre estàs en els meus pensaments.No sé pensar un altre jo que no hi siguis.Necesito acariciar la teva suavitat,necesito sentir el teu so característic i sobretot ,necesito abraçarte.
Aixeca't! Caminava poc a poc mig encorvada.Ja no s'enrecordava del pas que duia abans.Es va entrebancar amb una pedra que hi havia al camí i va caure.Quan es trobava al terra va mirar al seu voltant i no hi va veure ningú.Només tenia una ferida al genoll que ja li coïa.Una veu dins seu li va dir:Aixeca't!
Desperta! Ei !Ets aquí?Desperta petita.Obre els ulls,encara no t'ha arribat l'hora. Desperta per a tu mateixa,pel teu passat,pel teu present i el teu futur.Ja està bé de patir per coses que no poden canviar i persones que no volen canviar. Aixeca't!Incorpora el teu cos apallissat i somriu encara que estiguis rebentada per dins.No ho facis pel que diran, perquè alguns gaudeixin amb el teu fracàs o uns altres ni s'adonin que existeixes.Fes-ho perquè encara ets viva.
L'essència En el món en el que vivim gràcies a la societat ,les seves normes de conducta i lleis és aparement senzill decidir el que és correcte i per tant,està bè.Però no es tenen en compte els moments o àmbits sense civilització o control.En aquestes circumstàncies és quan surtirà de dins nostre el vertader èsser: un monstre despietat o una persona empàtica i solidària.
La naturalesa humana L'home es creu superior a la resta d'animals.L'èsser humà, una espècie que domina la terra.Potser més fort,potser més intel.ligent per adaptar-se al seu entorn.Som els "déus" de la resta éssers vius d'aquest planeta.Però els déus no sempre són benèvols o justos.
El bè i el mal Les lleis i les religions ens diuen el que està bè i el que està malament.És més fácil que una bona persona fagi un acte dolent que una mala persona un acte bo.Què complicat definir el bè i el mal!Pots delimitar el que és correcte i el que és legal.La societat n'està plena de persones educades i correctes,però la societat tambè és molt falsa e hipòcrita.
La por La por pot manifestar-se amb un fet perturbador e inesperat.Aquesta pot desenvolupar el teu instint de supervivència i convertir-te en un insospitat i valent heroi.D'una altra banda, pot transformar-te en cruel i cobard monstre despietat.I la por psicològica et pot paralitzar fins al extrem de no sentir,ni actuar.
El pou Sense adonar-me vaig caure al pou.No era gaire profund, però lo suficient per no poder-ne sortir de una revolada.Estava atordida per el cop ,no sabia on era ni que feia allà.Feia fred i estava fosc.Quan recuperava la claretat de la ment vaig alçar el cap per mirar enlaire.No hi havia ningú i vaig pensar:ja trobarè la sortida.
Els diners Els diners tot ho compren.Tant les coses materials com les inmaterials.Tú pots comprar benestar,salut amb medicines i aliments per viure.Tú pots fer-te una vida molt agradable si no necesites treballar per mantenir-te.Pots comprar relacions per tota mena d'interessos,companyia o poder.Però el que mai et donaràn els diners és la teva conciència.
Les religions Des de que tenim coneixement de les civilitzacions han instaurat a la seva societat un ordre superior que les guiava.Erem "salvatges" i haviem de amansar-nos.La major part de la teoria de les religions està molt bé perquè ens diu com hem d'actuar per a ser bones persones.Tanmateix les doctrines de les religions ,com tots els manuals de comportament que crea l'home, es fan en un moment determinat de la història i dels pensaments que dominen en aquell temps.Per això aquestes s'han de revisar i actualitzar a l'època més propera per evitar incongruències,desajusts temporals i contradiccions amb el moment actual.
Nado Entro poc a poc a l'aigua.M'agrada freda perquè a fora fa una calor sufocant.Em resulta familiar,és com si retornes als meus orígens.Em llanço al seu llit per entregar-me al seu cos.Nado,gaudeixo.Sento la seva cura amb mi.Em diu : Sé que ets aquí.No en sortiria mai,sóc feliç dins seu.Nado i em fico endins.
El propòsit No et qüestionis  perquè ets viu.No et preguntis quin sentit té la teva vida.Tant és el que pensis o creguis ,sempre t'entrebancaràs amb algú o alguna cosa que t'enfonsarà la teva teoría o pla.Ens movem en un espai imaginari on ens considerem els amos del nostre destí.Un destí que depèn de tants factors desconeguts.
Dos mons Dos mons lluiten dins nostre ,el que voldríem que fos i el que és de debò.Hi ha un espectador que veurà el que mostrem.Amb tanta baralla interna n'hi ha que es perden per el camí i uns altres troben misteriosament l'equilibri.De que depèn?Harmonia o caos.
Ballo Ballo al ritme de la música. Em sento única. Em sento lliure i salvatge. Em sento poderosa. Ballo cada vegada més frenèticament. Sóc lleugera com una ploma i començo a volar. Res em destorba quan em posseeix el frenesí. Ballo i ballo. No paro de ballar, és un plaer orgàsmic.
Escolto Sonen les primeres notes.Em parlen.És un llenguatge que només enténc jo,és individual e intransferible.Cada cançó em provoca unes sensacions i aquestes em fan gaudir d'un ecosistema especial.Tanco els ulls i viatjo a un paratge remot.
El pas del temps Diuen que tot ho cures i fas que el dolor marxi ben lluny.Ets el millor metge que algú pugui trobar.No cal explicar-te res,només oblidar.El meu gran aliat i el meu major enemic.No em dones treva,sempre ets darrere meu.No puc fugir de tú.
Les paraules Les paraules són escasses.Hi ha sensacions, pensaments i sentiments que no es poden descriure, però això no vol dir que no hi siguin.El nostre llenguatge és menys evolucionat que la nostra ment.Diuen que existeix un sisè sentit,alguns ho relacionen amb les divinitats o éssers màgics,uns altres amb l'intuïció.Nosaltres no ho esbrinarem.
Fred El teu esperit em conquereix.Començo a no sentir les meves extremitats.Necessito escalfor.La calor és vida i el fred és mort.Noto el teu cos com s'apropa i et demano que m'emboliquis.Somric, ha desaparegut la inquietud.
Amor i mort L'amor de veritat sobreviu més enllà de la mort,es converteix en un amor en un altre dimensió protegit entre els teus records.Allà viu ple d'armonia.Allà ningú podrà separar-nos i fer-nos mal.Allà mai estarè sola.Allà serem feliços per sempre més.
L'esperança Diuen que l'esperança és l'últim pensament que ens manté vius."Tingues fe i no perdis l'esperança"Què seriem sense ella!Quan no tens res més, ella et dóna força.Quan et sents desesperat ella t'influeix valor.Quan t'envaeix la tristesa és la teva alegria.Ella té cura de la teva ànima.
Besa'm Resegueixo els teus llavis amb els meus dits.Són suaus i tendres.M'atrauen com la llum a les arnes.M'acosto per veure'ls d'aprop i endevinar que volen.Poso uns segons els meus llavis sobre els teus i m'allunyo de cop.Estaven calents.
Aquelles mans Són robustes y fortes ,només veure-les m'inspiren serenitat.Mans que t'expliquen una història.Aquelles mans tambè han flaquejat en alguns moments,tanmateix s'ha n'han sortit més o menys airoses.Semblen immortals, però elles tambè envelliran.
Dorm Dorm petita,dorm.Demà serà un altre día.Demà els raigs de sol il.luminant al teu rostre et despertaran poc a poc, suau i dolçament.Les seves carícies reconfortants et faran somriure.Demà els somnis es faran realitat.