Pensaments

Polamor M'he comprat una polaroid.Prenc fotos instantànies.Click,click!Un petó per aquí,un petó per allà...Tinc els peus d'en Marc,el bust d'en Roger,la boca d'en Samuel i les natges d'en Fidel.Barrejo les fotos fent un trencaclosques i amb tots tinc el meu estimat Frankenstein.

Música M'agrada la música.Et guareix dels mals i dimonis interns.Et relaxa tancant els ulls,t'acompanya perquè una tasca no se't fagi feixuga i t' allibera quan has de descarregar negativitat.O et transporta a un món diví.M'agrada la música.

En Pep Daltò El Pep feia poc que anava a l'escola.Era un nen aplicat.Pintava la majoria de dibuixos de color rosa.La mestra no li donava importància perquè no creia que en aquells moments en tingués.Pep creixia i quan la seva mare el duia a comprar roba el deixava escollir.Pep vestia de rosa.Quan va arribar a la pubertat els companys se'n fotien d'ell.En Pep Daltò estava preocupat i li va explicar a la seva mare un dia  mentre passejaven.Un invident els va sentir i els va dir:No pateixis,per a nosaltres tots els colors són iguals.

L'esperança No tenia res,ni tan sols a ella mateixa.No sabia perquè continuava existint.Vivia com un autómata complint amb prou feines,les necessitats bàsiques:menjar i dormir.Tan mateix,el seu instint de supervivència o un pessic d'esperança la feia seguir amb la seva miserable vida.

L'espelma I de sobte es va trobar a les fosques i es va sentir desvalguda.Era a casa,va decidir cercar a les palpentes una espelma i una capsa de mistos.Va tardar força estona,feia petits moviments per no entrebancar-se.Quan guiada per la resta dels seus sentits,que no necessitaven de la llum,va concluore que havia finalitzat la seva busqueda es va asseure a la taula.I pausadament,va encendre un misto i el va apropar a l'espelma que agraïda la va il·luminar.

Somric Somriu!Ella somreia i reia.Havia d'espantar i expulsar els seus monstres.Havia de retrobar aquella inocència e il.lusió perduda.Era una rara criatura desesperada que no tenia més remei que sobreviure i clamar a la vida.

Caminava Les cames li tremolaven.Tenia por,molta por!El seu cervell lluitava i l'obligava a caminar.Aquelles pases es dirigien cap el desconegut.Com evitar la por al desconegut?Hi trobaria algun perill?Havia d'ésser una temeraria?Les cames li pesaven,tan mateix,com per inercia continuava caminant.

Te amo Te amo tanto que me duele el pecho y arde el corazon. Te amo tanto que no desapareces de mi mente. Te amo tanto que siento que enloquezco cuando no te tengo cerca. Te amo tanto que noto tu ausencia como un fantasma. Te amo tanto que dudo si te amo!

☮️🕊️ Cerquem la pau!Tota mena de pau,interior i grupal.Sense aquesta no assolirem la gran fita de la llibertat.Llibertat com a individuo i com a espècie.Aquests conceptes no s'han de separar.No són dues cares oposades de la mateixa moneda, si no dues meitats de mateix ens.

Realitat no virtual Hola!Què tal? Bé i tu? ... Així iniciaven el contacte per un servei de missatgeria dues amigues que feia temps que no es veien.Primer varen parlar amb fórmules de cortesia.Però endinsant-se en la conversa començaren a explicar-se les seves íntimitats i els moments durs que estavem passant ambdues.Quan ja portaven xerrant molta estona,una d'elles va mirar el rellotge i es va acomiadar de l'altre perquè feia tard per agafar el tren.Una es trobava al Bar Zurich i l'altre al Cafè de l'Opera.

No vull més paraules! Quin gran poder que tenen les paraules! Et calmen,t'exalten,et dominen,t'instrueixen. Però les paraules sense els fets que les acompanyin són buides,són estèrils. No vull més paraules!No vull escoltarte més! Dona'm fets,regala'm fets!

¡Que buena persona era! Era una persona muy agradable siempre saludaba. No oíamos nunca nada,era un matrimonio muy bien avenido. Lo habia denunciado varias veces y luego había retirado la denuncia. Tenia una orden de alejamiento. Asesinó a su anterior compañera. ¡Hasta que tod@s no nos sintamos responsables llevaremos la mancha de la culpa!

Viu! I restava estés a terra de bocaterrosa,l'havien ferit,no es podia aixecar.La gent passava pel seu costat pensant que estava borratxo.En un moment donat va sentir una presència.Un nen l'observava de prop i amb les poques forçes que li quedaven va pronunciar les seves últimes paraules mirant-lo fixament:Viu!

Fango Y con un golpe brusco se adhirió a su piel.Éste,gelatinoso,la envolvió sin cubrirla.No podia respirar.Se restregaba y nunca se limpiaba.Su alma no estaba en paz.Como si le hubiesen leído el pensamiento apareció una larga y enorme lengua parlante:¿Quieres que te seque?Ella asintió y se secó.Olvidó que el agua con agua se disuelve. "Fango eres y en fango te convertirás"

Subtil S'acostava al seu cap i li olorava el cabell.Somreia sense que ella s'adonés.No sabia que ella també somreia.Estaven plens de felicitat.La felicitat té entitat pròpia i no és lliga a ningú,l'has de seduïr cada instant que la gaudeixes.Has d'alimentar-la amb tots els nutrients.I sobretot,curar-li les ferides perquè no s'infectin.Sencilla i subtil com una flaire.

Les bessones Amor i Roma eren bessones idèntiques.Per causes desconegudes havien pres camins distints.Vestien i s'arreglaven de manera contraposada.Una anava sempre amb pantalons,sabata plana i sense maquillar.L'altre,no sortia de casa sense la base de maquillatge,combinava els colors de la seva roba i els complements que portava.Roma tenia un èxit brutal a les xarxes socials,mentre's Amor no hi tenia ni perfil. Un bon dia van posar-se d'acord en fer-se passar l'una per l'altre només durant vint-i-quatre hores.Aquella expèriencia les va enriquir i va fer empatitzar l'una amb l'altre.A partir d'ara,les bessones ja no observarien el món per una ullera,si no per un binocle.

 -Em queda bé aquest vestit verd,oi?  -Ja saps que el vermell no t'afavoreix.  -Te'n recordes quan vam parlar d'anar d'excursió aquest cap de setmana?  -Però que dius?, si jo treballo. -He vist com agafaves les claus.Per què em dius que has arribat més tard per poder entrar?  -Ets boja.

Canvis Ahir algú em va dir que els canvis són traumàtics i tanmateix bons.Una inversemblant combinació,no?El trauma crea rebuig,tristesa i bloqueig.Si superas tot això podràs continuar endavant,si no serà la teva fi d'evolució i creixement com a persona.Però això és tan fàcil d'escriure sobre el paper i tan difícil de portar a la pràctica!

Face-fake Les meves disculpes més sinceres.No ha estat la meva intenció ofendre a ningú amb una fotografia d'un nu artístic denunciant el maltractament psicològic a les dones.És molt correcte veure com es publiquen i difonen dibuixos,fotografies i vídeos que promouen l'agressivitat i violència tant psíquica com física en tots els àmbits de la societat.

Ploro Ho teniem tot:tendresa i passió.Per a tu,no va ésser prou.Quan recordo no em faig creus que allò fos real.Per a mi era veritat,no hi havia un altre opció,un amor així no es pot fingir.Un amor així perdura en el temps i l'espai.Però tu ets de la dimensió desconeguda.

Una bona queixalada... Només veure'l,obrí els ulls de bat a bat.La boca li fer salivera i es llepà.No deixà d'imaginar-se com el devoraria.Impacient i amb cert neguit, esperà una resposta.El descobrí i li foté una bona queixalada.

No! No em regalis diamants de vidre! No m'ensabonis amb paraules de cendra! No em desplegis les teves espectaculars plomes de paó blau si desprès no les pots replegar! No em llepis amb mel per permetre que la teva terinya m'atrapi! No ho facis.No!