Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019
Solstici d'hivern A les quatre i dinou del vint-i-dos serà hivern. Ho celebrarem amb un gran àpat i ens recollirem a les cases. Agafarem forçes per les llargues nits que ens aguaiten i el sol s'amaga. A les quatre i dinou del vint-i-dos serà hivern una altra vegada.
M'agradaria M'agradaria sentir-me desitjada per algú que m'encuriosís. Molt sovint estrenyent fort fins l'ofec. Que em cerquessin amb incertesa. I que no se'n poguessin treure del cap. M'agradaria agradar, m'agradaria estimar.
Fa temps que no escric. La meva ànima és adormida, esperant que quelcom la desperti. O potser tan sols descansa...
Franco Hoy, algunos han venerado tu nombre y te han vuelto dar digna sepultura. Hoy, han identificado tus huesos y su polvo para preservarlos bien resguardados del olvido y la pérdida. Hoy, aquellos que mandaste asesinar, no sabrán de tus honores. Hoy, los descendientes de los muertos que ultrajaste y abandonaste en hoyos o descampados para que de ellos ni rastro quedáse... Hoy, las carnes de aquellos esqueletos incompletos... Hoy, sonrien porque la lucha continua.
Inconsciente Eran unos inconscientes... Ella no. Ella permitió que la dejaran inconsciente. Ella si fue inconsciente. Inconscientemente, la manipularon, la engañaron, la atraparon, la vejaron, la violaron. Todo,por supuesto, muy inconscientemente. Ella, conscientemente, accedió de buen grado, a drogarse, humillarse, a que la rasgaran y reventaran por dentro. Todo,mientras, por turnos, inconscientemente, la vapuleaban como una pelota. Porque ellos eran unos pobres inconscientes y ella no fue consciente de ello.
El melindro Li agrada sucar el melindro. El suca amb xocolata. A vegades és negra, unes altres és blanca. Amb cada sucada, el mossega. El melindro cada cop és més curt. El melindro es desfà.
Pensava en el que havia estat i plorava. Pensava en el que era i plorava. Pensava en el que ja no seria i plorava. Pensava en el que li restava per ser i plorava. No parava de pensar i plorar.
Fa temps que no escric, fa temps que no m'escrius. La tendresa i el tacte de les teves carícies s'enyoren d'una manera malaltissa. La nostra història pertany a una altra dimensió. A vegades no recordo haver-te conegut i d'altres et tinc terriblement present.
I l'home, va confondre el lliure albir amb el llibertinatge. Va creure en la seva supremacia com espècie. Va erigir-se amo i senyor del planeta terra. I l'home, en el seu ego etílic i descerebrat va arrasar amb tot rastre de vida.
No te preocupes por mi No te preocupes por mi, cuando mi cuerpo yazca en el suelo rodeado de un charco de sangre. No te preocupes por mi, cuando mi párpado se tiña de morado. No te preocupes por mi, cuando no me veas salir de casa. No te preocupes por mi, cuando se me escape una lágrima y te diga que me entró una brizna en el ojo. No te preocupes, no es nada.
Zoe Zoe va anar al zoo. Disparava fotos als animals i feia servir el zoom. Aquella visita la portava a un estat zen. Però, zas, va veure a una zebra en zel. Li va dir a en Zeus, que com un zombi la va apartar, deixant-la com un zero a l'esquerra.
Yuppie Es busca home jove, ben plantat, amb estil al vestir. Que tingui bones maneres, manegui calers, sigui resolutiu i bon professional. Es busca...
Whiskey Ei,posa'm un whiskey! Que la seva cremor em llisqui coll avall... Que el roure i el fum s'adhereixin al paladar. Posa'm un whiskey! Que la gola em demana aquest caramel.
El xafarder explicà que després del xàfec, la xafogor rebrotà aquella xacra i la deixà xafada. Haguè signat un xec per un xavo sense xisclà per cercà el seny i extravià la xaveta.
Herba adventícia Pobra rosella! Visqué i mala herba l'anomenaren. Quan es rebel•là ovella negra, la batejaren i en abella reina ja no la transmutaren.
Quan era petita li deien: No parlis amb desconeguts! Ara hauriem d'afegir, amb coneguts tampoc. La vida de les dones es troba regida per constants i restrictives normes disfressades de consells. No parlis, no vagis, no diguis, no facis, no et vesteixis... Tot per no provocar al dimoni, per no tenir temptacions, per ésser una dona decent i "bona muller". Perquè déu ens lliuri de no seguir les directrius! El mal ens atraparà. El mal, el dimoni són conceptes abstractes religiosos que emmascaren el masclisme com a gran divinitat de la humanitat.
Menja'm la boca! Magreja'm els pits! Acosta'm a tu d'una estrebada! Fica'm els dits pels meus forats amagats! I espera la tormenta de passió.
Esperar Esperar a algú és sotmetre't  a la seva atzarosa, capritxosa e interesada voluntat. Quan entregues el teu destí així ja no tens, la primera paraula sobre aquest. I és perillós per la salut de la teva identitat.
Miráme! Sedúceme! Desnúdame! Poséeme! Amáme! Pero, nunca, domíname!
Com acceptar que es va acabar! Com creure que ja no tornaré a estimar! No ho tornaré a fer. M'he recargolat i res em farà treure el cap. És així. Les rascades es guareixen aviat, però les ferides profundes costen cicatritzar. I no, no tornaré a estimar! Això es va acabar! Seré una mera espectadora, jugaré, si de cas, al pseudoamor. Però ja res em farà trencar. Res em farà estimar.
Violeta La meva mirada es lila perque no pot ser d'un altre color. El lila no és blau com el cel, ni és roig com la sang. Violeta em faig anomenar. Viola que no es deixa domesticar i de l'Arc de Sant Martí vol escapar. Viola per recordar, les violetes que van lluitar i van cremar.
A vegades em pregunto el perquè de les ironies de la vida. Hi ha gent que desprecia o ignora l'amor i la possibilitat d'estimar i en canvi d'altres que es moren per fer-ho. La crueltat d'uns que veuen com algú es troba sol o és maltractat i s'ha afegeixen a la burla o el maltracte. Si, hi ha els executors, però també els promotors i els còmplices. Si, a vegades em pregunto que cruel e injusta és la vida per alguns i quanta feina tenen uns per sobreviure tristement i d'altres cap per viure en plena opulència o il.legalitat. A vegades em pregunto, si té sentit aquest món, si existeix un déu i quina mena de déu permetria tota aquesta maldat. M'ho pregunto i no trobo la resposta.
Vull un amor que no s'endugui el vent, un amor que em deixi empremta. Un somni del que no desperti. Un amor delicat, un amor apassionat, un amor entregat. Vull un amor que no es trenqui com un paper de fumar. Un amor propi que em pertenyi tan sols a mi. Un amor generós i amorós. Si, el vull!
Flama que es consumeix, estel que no il.lumina, apatia d'esperit, ànima vagant a la deriva, horitzó sense esperança, cos inert, silenci desesperant, solitud asfixiant, dolor d'ultratomba, constants vitals monòtones. Fantasma o humà.
Y la llamaron loca y ella se lo creyó. Las burlas al pasar, las groserias al hablar, los desdenes al entrar. La nombraban loca a sus espaldas. No estrecharon lazos, nada sabian de ella. Solo se fijaban en su forma de vestir, solo comentaban su manera de amar. Y la loca, un buen dia se enteró y en loca, para los demás se convirtió.
Està d'esquena, absent, mirà pel finestral. Escoltà  com algú  entrà. No es girà. Notà com s'atansà. Ensumà el seu alè. No es moguè. Sentí, l'aliena pell adherint-se a la seva. Seguí immòbil. Deixà que l'estranya mà lliscà cintura avall i la seva natja atrapà.
Es que no ho enteneu? Alguns es creuen amb el dret de la propietat de les nostres vides per decidir sobre la nostra mort. Alguns van interpretar que si sortiem de la seva costella ens podien apallissar. Uns altres que som joguines sexuals que poden disfrutar i maltractar. I d'altres fan de la vexació al nostre gènere la seva rutina. Encara no ho enteneu?
Què ens separa? El destí? L'orgull? El dolor? La venjança? Cada pas endavant errat són dos passos enrere. Ja no necessites de mi, imperiosament. Jo, ja no sé si et vull o no. Què ens separa? O potser, ja res ens acosta. La meva tolerància és sota mínims i la meva exigència és rígida. Som visquent a dos mons paral·lels, però no interconectats.
¡Cuanta falsedad! Cuanta falsedad; en el político que te promete  "el oro y el moro" y luego no lo cumple. Cuanta falsedad; en las dietas milagrosas que te haran alcanzar tu objetivo sin el menor esfuerzo. Cuanta falsedad; en aquellos que solo se acercaran a ti por su mero interés. ¡Cuanta falsedad en realidad!
Digue'm que m'estimes, encara que no sigui veritat. Per evocar aquelles sensacions, que en el passat em van omplir de joia. Digue'm que m'estimes, encara que no recordis com estimar. Digue'm que m'estimes i potser un dia es farà realitat. Digue'm que m'estimes perque jo et torni a estimar.
Flor que habites sobre una terra paupèrrima i estèril. Aigua desitjada i somiada. Placebo de l'amor. Atrapa l'esgarrifança del cor sacsejat pels embats no esperats. Esclata en una infinitat de perfums embriagadors i sotmet-te al pol·len fecundador.

Tendre

La tancà en una habitació, gairebé fosca del tot. Li xiuxiuejà a cau d'orella: No obris la boca per el teu bé. La despullà i feu estirà al llit mig desfet, la penetrà amb un cop sec. Ella aterrida, feu un xiscle de dolor ofegat. Una vegada ejaculat, l'agafà i empenyé cap a la porta i la feu sortir, mentre digué en veu alta: Llesta! Posa-la en circulació. I la propera, més tendre!
La estatua Y allí como una estatua se quedó. Nadie la veía porque nadie la miraba. Y allí como una estatua se quedó. Estatua sin sombra, estatua sin nombre, estatua fría por la brisa. Y allí como una estatua se quedó. Estatua de carne y hueso, estatua de tristeza y lágrimas, estatua sola e indefensa. Y allí  como una estatua se quedó. Estatua inmóvil, estatua eterna, estatua sin sal deshidratada, estatua oscura. Y allí como una estatua se quedó. Estatua impenetrable, estatua de ceniza, estatua incansable, estatua impertubable. Y allí como una estatua se quedó. Estatua sin mal, estatua sin bien, estatua nada más. Y allí como una estatua se quedó.
Excels I viatjarem per el camí de l'excelsitut, com la gota de pluja que cau i llisca fulla avall. Com el vol llunyà d'un ocell que s'ofega a l'horitzó. Com el Ballonné Pas d'un mestre ballarí. Com la cura de l'ànima al escoltar les notes de les músiques clàssiques. Com aquells instants, on l'encís de les mirades ardents es fusionen amb el clímax carnal. Viatgem!
Miau,marramiau! Sóc una gateta molt juganera. Atrapo els teus cabells i els mossego. Faig una veueta dolça quan vull alguna cosa. M'estiro de panxa enlaire quan estic satisfeta. Miau! Sóc una gateta molt juganera. Em refrego el cap melosament contra el teu, mentre ronronejo sense parar. Marramiau! Et lleparé a consciència les teves i meves ferides, però no facis que aquesta gateta perdi la xaveta perquè et trobaràs amb una bufadeta. Miau!
Algunos dicen... Algunos dicen que ya estás seca. Que tus pieles son flácidas y cuelgan. Que te perdiste en el camino de curvas para pasar a la carretera recta. Algunos dicen... Que tus carnes ya no son prietas, ni apetecibles. Que ya no eres cándida, ni inocente. Diles... Que en el desierto se hallan oasis. Que las señales en tu piel son el mapa de la vida. Que te liberaste de las cadenas ideales y perfectas que subyugan tu cuerpo. Y que no te deslumbras por las palabras rimbonbantes de los farsantes. Diles, que algunos dicen...
Foc Entre les cendres les espurnes de les brases començaren a reviure. Un foc creixé nutrint-se de l'aire que l'envoltà. Cremà més enllà! Les guspires reposaren sobre els cossos inerts i els feren ressuscitar. I com l'au, de les seves propies cendres resurgiren.

La closca

La closca Vivia en una closca imaginària. Tan sols, treia el cap per orientar-se en el camí a prendre. Al més mínim contacte s'amagava de nou. Dins la closca estava protegida. Si, tenia por, molta por de trobar-se amb l'Amor.
Follia Es descalçà i corregué trepitjant la sorra. Donant voltes i més voltes! Dansant mirant de reüll el mar. Xisclant e invocant al gran déu univers. Rient, rient i rient... I quan la seva pell s'agermanà amb l'oceà entrà a nadà i es capbussà.
Llums estridents No t'enlluernis per les llums artificials. T'enceguen. Els diamants en brut senyalen el teu embolcall, si no es puleixen per l'artista adequat. Els excessius i falsos afalacs embruten la puresa del teu esperit. Trepitja amb passos ferms cada esglao que pujis per no acabar, de sobte, rodolant cap avall per un moviment mal calculat.
Sóc una puta, de les que cobren o es paguen, segons es miri. No us escandalitzeu! Que més d'un de vosaltres ha gaudit dels meus serveis. Jo, he marcat un preu econòmic i pràctic. No enganyo, ni estafo a ningú. En canvi, d'altres posen a la venda el cos i l'ànima per un status social. Elles molt dignes, faràn d'amants i abnegades mullers. Quan si es trobessin un nou pretendent millor postor, al seu costat, la Mata Hari seria una aprenent.
Papenpoe Paraules que ningú escriu, pensaments que ningú escolta, poemes que ningú sent. Poemes que ningú escriu, pensaments que ningú sent, paraules que ningú escolta. Pensaments que ningú escriu, poemes que ningú escolta, paraules que ningú sent.
Ay, de aquel! Ay, de aquel que te arrastra por el lodo sin motivo aparente! La pintura de su máscara marcará su rostro. Pisará con torpeza las flores marchitas caídas de las más altas torres. Ay, de aquel que con sarcasmo desprecia al más inocente! Ay, de aquel!
La canya I quan et trobes ofegat a punt d'expirar apareix una canya que et suministra l'imprescindible aire per poder inhalar. Ets sents com si t'haguessin obsequiat amb uns minuts més d'oportunitats. I segueixes nadant.
"El temps ho cura tot" Diuen que el temps ho cura tot... És ben cert. Les ferides emocionals s'obren, es desinfecten i es tanquen, si no serien la causa de la nostra defunció ànimica. Això no vol dir que les ferides no s'infectin o es reobrin. Tanmateix, la mateixa ferida cada cop fa menys mal, el dolor és més soportable perquè la seva intensitat és més dèbil.
La teva realitat es va transformant i amb ella tu mateix. Sorpresa, curiositat, fam de saber... Cada experiència és una emoció intensa. Els sentiments et posseeixen com una entitat colonitzadora. I sense voler van tramant l'individu que finalment es solidificarà.

Refugia't

Cargola't sobre tu mateix fins escoltar la teva respiració. Camina fins a l'horitzó infinit  per trencar els lligams  que encadenen el teu esperit. Submergeix-te en les aigües fredes de l'oceà fins no sentir el soroll de la terra ferma. Refugia't, de tot i de tothom.
Sense esperança Ja no esperava res de la seva vida. Es limitava a mal treballar, menjar i dormir. No tenia il.lusions i es dedicava a veure passar els dies i els aconteixements dels altres.De tant en tant, plorava i continuava com un zombie endavant.
OBRER   I suaràs per sobreviure,mentrestant altres viurant en ple luxe. Ningú lluitarà per a tu! Aixeca’t! Rebel.lat! No tinguis por! Es pot canviar el rumb de la història. No et creguis les falses esperançes per calmar-te. No abandonis la fita. La unitat   ens donarà la força i la perseverància la victòria.
La rebel·lió de la granja La vaca n'estava farta que li maseguesin les mamelles. La gallina feia vaga de pondre ous. El porc no menjava ni gota. A l'ovella no li creixia la llana. L'ovella, el porc, la gallina i la vaca no es coneixen de res, però en una sortida a camp obert no van tornar.
Extenuada Resto estesa al llit amb els braços oberts de bat a bat. T'apropes sense fer soroll i poc a poc. Encara que palpo a l'aire la teva presència intrusa, no em moc. Resto estesa al llit. El matalàs s'enfonsa. Ets sobre meu. No em moc.
La Piràmide de Keops La formiga obrera transita per els laberints de la piràmide.Construeix les galeries i transporta els queviures.La formiga treballa dia rere dia i nit rere nit. El regne es sosté en base a la seva existència.Valora la formiga perquè d'ella depèn que continuis al cap d'amunt de la piràmide.

Asco

Las arcadas trepaban por su esófago cuando él se acercaba.Cuando la tocaba tenia que controlar sus escalofríos.Sentía asco.Un asco irremediable e impredecible.No podia soportar, ni siquiera, su mirada lasciva y cuando la percibía desviaba la mirada.
Arc de foc La fada volà dansant cel amunt. On els núvols habitaren cercà una onada, s'hi estirà i es submergí en un recòndit son. La llum dels cristalls de gel la despertà i s'enbadalí amb la simfonia de colors que l'envolcallaren.
Ritual tabú Xiscles de dolor. Crits plorosos. Esbeixades. Puresa imposada. Esclavitut de cos, subjugació de l'ànima. Condemna de mort. Estigma de vida. Secret obscur. Tall de carn. Incisió profunda, borbolls de sang.

Esberlada

La gent t'admira, tothom té elogis per a tu. Jo sóc la nena tremenda. Ignoren que m'he esberlat per a dins. Temo el capvespre perquè la nit s'atansa. La mare em diu que apagui el llum perquè els monstres no existeixen. Jo em tapo fins el coll. No puc dormir. Sento unes passes i la porta s'obre. El monstre ja és aquí.
Bombolles I vas capturar el meu cor, el vas atrapar en una bombolla de sabó fràgil i volàtil. La plètora m'envaia, tancava els ulls i et fantasiejava . La bombolla ballava i es fusionava amb la teva. Volavem junts!
Un entrepà de truita francesa, si us plau! I mentre mossega aquell cruixent entrepà de truita francesa parla del sentit de la vida, de la duresa de la vellesa i de la bellesa d'aquelles punyents paraules. Cada mos crea un espaitemps on tot flueix com l'aigua d'un torrent.
Tens pressa? El model capitalista ha guanyat.Enrere queda l'amor lliure,el consum i l'indústria respectuosos amb el medi ambient,la repartició justa i equilibrada de la riquesa.Es continua matant i morint en nom de divinitats i hegemonies patriarcals. El Déu Capital et fa creure que ets o pots ser igual al més poderós i superior al teu semblant.Vius una falsa i adictiva il•lussió que només et converteix en un perpetu insatisfet esclau autòmata.
La mató porque le pertenecía "La maté porque era mia" declaró ante el juez. La mató porque era suya. La mató porque ya no era su dueño. La mató por escapar. La maté por hablar, la maté por callar, la maté y la volveria a  matar.

Bruta

Arribo a casa i obro la porta de manera mecànica.Vaig cap a la meva habitació i em quedo parada davant el mirall de cos. M'adono que vaig amb la bragueta oberta i la camisa mal cordada.Tinc la mirada perduda.Em sento bruta. Començo a despullar-me i entro a la dutxa.Poso el cap sota l'aigua i no em moc. No penso en res.Després d'uns instants, agafo el sabó de Marsella i em frego de dalt a baix.Continuo sentint-me bruta.
Mare A mi no m'importa el teu gènere, a mi no m'interessa la teva orientació sexual, a mi m'és indiferent la teva promiscuïtat o fidelitat... Jo només vull que m'estimis. Què tinguis cura de mi; em tapis quan fagi fred, m'alimentis quan passi gana i m'ensenyis  les lliçons necessaries. Jo només  vull que siguis una mare.
El malson de l'oblit Crido! Xisclo! El cap em roda. Les espeses boires entelen el teu record. Les línies del teu rostre es desdibuixen. Crido! Xisclo! El cap em roda. No ensumo el teu aroma que m'altera nerviosament Una bena empresona la teva mirada Crido!Xisclo! I el cap em roda.
PODER L'excessiu poder corromp.L'home és el seu major i més perillós enemic.La línia entre un ésser mortal e immortal es fa molt confosa.La ment crea deliris de grandesa. L'avarícia psicòpata de l'home es convertirà en la seva sentència de mort.
L'indefugible inèrcia de l'òbit, la fragilitat atzarosa de l'existència, els laberints secrets e interminables del saber, l'encantament de l'amor trascendent. El Gènesi inescrutable.
Fes-me l'amor! Despulla'm de fit a fit amb la mirada, però abans, hauràs de llepar-me de cap a peus, xuclar-me per dins i per fora, mossegar-me tota com els petons dels gats, besar-me les selves més inhòspites i explorar els indrets més salvatges del meu cos. Aleshores,tan sols aleshores, em faràs l'amor.
Excels I de sobte, se li va acudir fer una reproducció de una femta i la va anomenar: Excelsitud. Tots bocabadats varen immortalitzar aquell instant excels.
Dona granadeta Dona granadeta cerca amant: que sigui destra amb els treballs manuals, que tingui l'agenda actualitzada i disponibilitat total o parcial a convenir, que no demani calers i mantingui una certa constància i formalitat.
Tremolo Tremolo i no sé perquè... Tremolo de fred, tremolo de por, tremolo. No deixo de tremolar. Si us plau,que algú m'abraci perquè deixi de tremolar!
El vent rebel El vent rebel enreda els cabells, i els nusos es cargolen com nius d'abelles. El vent rebel capgira el cap i t'enrampa les idees. El vent rebel trastoca l'enteniment i fa tremolar els fonaments de la entitat construïda. El vent rebel llibera les espores de la dent de lleó perquè dansin en llibertat
El mariner   El vaixell atracà al port, amb l’uniforme de festa sortí a passejar. Jove i ben plantat, no conegué dona aviat. Cercà un burdell abans de salpà. La carassa estrambòtica de la façana l’avisà que fou a prop d’allà.  
No em toquis els ous! Trenco els ous, sento un creck. Els remeno i torno a remenar perque lliguin bé. Penso en aquests grans ous, fèrtils i virils. Ous ferrats, ous durs, ous remenats… L’ou usurpador del gran creador! I és per això que et dic : no em toquis el ous!
"El fin justifica los medios" Me empujaréis al vacío, problamente pierda la vida. Mientras dure mi caída, desde la montaña más alta; me golpearé contra las rocas, me agarraré con desesperación, me perforaré las estrañas. Y antes de que estalle contra el suelo, dejaré un gran recuerdo para mi ejecutor.
Hola! Hola, Lola!- li deia. Ella responia amb un gran somriure. Només la veia un moment en tot el dia quan arribava a casa. Tant era quin estat d'ànim tingués que aquell lluminós rostre el guaria de tots els mals. I a l'endemà li tornava a dir: Hola, Lola!
Notre Dame Aquella majestuosa dama que amb la seva llança fregava el cel. Bellesa intemporal i perenne que trencava amb els clixés. Matriu de la cultura i guardiana de la història. Només,tant sols, una  guspira erràtica et minarà lentament. I, t'enfonsaràs en l'aire com la pols.
Ironies Què els oceans de llàgrimes dolçes, no t'ofeguin! He oblidat els rostres d'aquells que un jorn em van foradar. Els sons aguts esquerdaren el meu receptacle. Però no escolto, les seves veus s'han distorsionat en l'espaitemps.
I va passar de llarg La vida se li esfumava.No recordava ja  la seva juventut i es trobava a les acaballes de la seva maduresa.Feia recompte i no li quedava res on poder refugiar-se.S'aixecava amb dificultat i respira per obligació.
L'era obscura I quan vegis com els dèbils pateixen i els forts desapareixen. Quan el poble representi només una gran màquinaria productiva. Quan la individualitat com a persona depengui d'uns subjectes aliens a les teves mancances. Serem ninots, sense esperit i esperança.
Malgrat tot Malgrat tot, encara t'estimo. Encara, somio amb els teus petons apassionats. Encara, somric quan recordo la teva veu. Encara, sospiro quan imagino el teu semblant. Encara, sento la màgia dels nostres cossos enganxats. Doncs si, malgrat tot, encara t'estimo.
El mal dia de la Fàtima Ella jugava amb les nines,feia veus i s'inventava històries.Un dia qualsevol va sentir-se observada.Semblava que parlavem d'ella, però no ho va escoltar. A partir d'aquell dia un home desconegut i de l'edat del seu pare feia visites  regulars a casa seva. Alguns dies inclòs li dirigia unes paraules. Però un mal dia el seu pare la va fer cridar i li va dir: Fatima, a partir d'ara viuràs amb l'Abdul. La Fàtima va arrencar a plorar i no va deixar de fer-ho.
Amor Mot misteriós i fugisser.Uns, el pronuncien i no el comprenen. Altres, el traslladen a la praxis, però no se'n surten. Molts, el tergiversen i el corrompen. I uns quants, s'intoxiquen per sobredossi. Amor, enigma immaterial e immortal!
Argonauta Achlys va ser trobada dins una cistella al riu.Potser per això,volia convertirse en argonauta.Sempre anava vora el riu a veure córrer l'aigua.Estenia el braç i acariciava amb els seus,encara, petits dits aquell rierol prop de casa. I així, somiava amb ser argonauta.
Plovia Havia plogut amb abundància, es va ajupir i va recollir un grapat de terra humida amb les mans nues. Aquella fredor càlida va semblar que alleujava la tristesa de la seva ànima.Va restar un lapse de temps abraçant aquell grapat de terra.
Abril La primavera ja és aquí!Inhala els aromes de les flors que esclaten amb una majestuosa exhibició de formes i colors i ens desperten de la nostra letargia i revolucionen els nostres sentits. Temps de zel, temps de vida!
Tic,tac, sóc un rellotge El temps és preciós. Però a què dedicas el teu temps?A l'oci, a la feina, a la família, a la vida sentimental... La tecnología controla les nostres vides; necessites un mòbil, un ordinador,un cotxe,etc. Tot ha ser mecanitzat i digitalitzat. No tenim consciència de  fins a quin punt som uns robots de carn. Cada cop més ens distanciem més de la natura i per tant,conèixem menys la nostra naturalesa.
Lliure Quan els núvols ennegreixin i plorin per a tu. Quan  els cabells del  sol creixin i somriguin al sentir-te. Quan a l'alba i a la posta de sol ets vegis reflectit amb totes les teves ombres. No temis, seràs lliure !
Cultura L' art és cultura. Qui defineix que és l'art ? L'art no s'ha de poder classificar fàcilment, no ha d'ésser classista, ni elitista. L'art ha de transformar el món desestablitzant els clixés preestablerts. L'art ha d'emocionar-nos, regirar-nos l'estómac. L'art és el descobriment de la bellessa i la seva excel·lència.
Fins l'infinit Jo t'estimo fins l'infinit. Je t'aime jusqu'à l'infini. Jo t'estimo fins l'infinit. Ti amo fino all'infinito. Jo t'estimo fins l'infinit. Eu te amo até o infinito. Fins l'infinit Jo t'estimo fins l'infinit. Je t'aime jusqu'à l'infini. Jo t'estimo fins l'infinit. Ti amo fino all'infinito. Jo t'estimo fins l'infinit. Jo t'estimo fins l'infinit. Eu te amo até o infinito. Jo t'estimo fins l'infinit. Eu te amo até o infinito.
Evolució versus involució L'home només progressa en un sentit,el tecnològic.Si, cada cop ens apropem més al deu omnipotent que tot ho veu i tot ho sap. Tanmateix, estudiant el nostre passat, no s'ha produït cap mena d'evolució en el sentit ètic o moral. La cobdícia i la violència per aconseguir i mantenir el poder sobre els altres continua vigent i servint-se també de la tecnologia i la ciència.
"Home maltractador és assassinat" Cada dia quan entrava a casa seva li esperava una sorpresa.Una bofetada perque els ous de la truita no estaven ben batuts,un cop de puny perque la cervesa no era prou freda... Aquell dia va arribar més d'hora i va notar un excessiu silenci.Com que sempre havia d'anar  amb peus de plom, aquesta vegada ho va fer literalment.Li va semblar sentir la veu de la seva filla: No, papa em fas mal! Ella es dirigir  va cap a la cuina i el  va cridar ben fort.Quan ell, submís i carinyós  s'hi va apropar, li va clavar un ganivet al coll.
Insurrección Señoría me declaro culpable de insurrección. Llevaba años siendo insurrecta,antes de serlo el 1 de Octubre de 2017.Ese dia ejercí oficialmente mi derecho a la insurrección. Como usted bien sabe,señoría,me levanté tumultuosamente de mi cama y caminando con agresividad me dirijí con premeditación y alevosía  a mi colegio electoral para votar.Allí secuestré una papeleta y con extrema violencia la introduje en la urna ilegal.
Esquerdes Sóc un recipient ple d'esquerdes.Ja no recullo bé l'informació,tinc filtracions. El meu reflex és un mirall trencat.La meva imatge ja no  segueix els contorns programats. Esquerdada,trencada ,però encara no desintegrada.
El vuit buit El buit i l'absència d'essència. Les delimitacions del buit es confonen amb l'infinit. L' obscuritat omple el vuit. Un vuit en eterna fluctuació. Potser l'espaitemps és un gran vuit buit?
Poesia Les aigües d'un riu corrent, les carícies del vent, les rialles d'un marrec, la calma d'un oceà, la safata de colors del cel, el florir dels ametllers, el so d'un violí. És així,és allí.
Llibertat Jo no puc ésser lliure si tu no ho ets.La  llibertat és compartida.Si tu no exerceixes la   teva llibertat ,jo no podré trobar la meva.Els ens s'interrelacionen i depenen els uns dels altres.
Ja no me'n recordo De quan el sol crema la meva cara, de quan assaboreixo aquell bocí de xocolata, de quan demano que m'abracin, o de quan suament em beses al coll. Ja no me'n recordo.
Pare Fins el dia de la meva mort tu i només tu seràs el meu pare.Ja cap altre et podrà igualar.Sé que vas  fer el que vas saber i poder i molt més.No podia haver tingut un de millor.
Incomprensió L'incomprensió crea tanta soletat!De la soletat neix la tristesa.La tristesa s'enganxa al teu cos com  una paparra.Les paparres s'acostumen a amagar,mentrestant et van xuclan la vitalitat.
Guineu vermella L'insatisfacció et domina. Mai en tens prou. Res et dóna plaer ja. Cada nit surts a caçar, però resten molt poques preses. Per matar la gana beus pels descosits. Hi ha nits que no caçes cap peça i te'n vas a dormir la mona fins la matinada següent.
Idiomes Un full  blanc, la ment en schock. I tant que dir! Com confessar-me sense que em jutgis? Entendre les raons parlant la mateixa llengua. Cercant els mots que lliguin les microconexions cerebrals. Encaixant els sentiments profunds com un trencaclosques emocional.
Robot Sóc una ànima salvatge.No tinc remei.Ho sento, això de rebre ordres perquè sí, no va amb mi.El fer la pilota per costum u obligació, tampoc.Podriem dir que represento la contra d'un robot.Aquest el fabriques al teu gust i el programes com vols.Prems un botó i fa el que tu li demanis.Quina satisfacció ésser el que prem el  botonet!Però deixeu-me que us confessi que no he nascut ni robot, ni programador.
Tu podràs ser el que vulguis... Si no ets una dona, si no ets trans, si no ets homosexual, si no ets pobre, si ets blanc i catòlic, bé,doncs això, tu pots ser el vulguis i et deixin ser.
Caos Desordre ordenat? Explosions controlades? Gènesi u òbit. Regressió o expansió. L'etern retorn. Big bang. Cor de foc terrenal, màteria gris immortal.
Culpables Us acusem a vosaltres que ens negueu l'identitat. Les morts no ens silenciaran. No tenim por. Ja no som submises. No lligareu més les nostres mans! No tapareu més les nostres boques! No serem esclaves! No ens detindreu. Escollirem el nostre destí. La revolució feminista ha començat. G.A
La flaire luxuriosa Ensuma la flaire i segueix el seu estel.S'acosta cada cop més.L'olfacte se li potencia  quan  es tracta de satisfer els seus instints més primaris.Olor a sexe;fornicació celestial i carnal.
La sardina Avui enterro la meva sardina.M'han dit que s'ha mort. S'acabat la disbauxa i els grans àpats.Ara toca menjar cada dia sopa de pa.Després de una "vita dissoluta" farem la corresponent penitència com mana la tradició.Peca,peca,una vegada darrera un altre,peca  i  si cal , confessa.
Nena  Ja no sóc aquella nena que vàreu conèixer alguns,ni la noia que altres desitjareu.Ara sóc una dona amb una vivència darrere seu.Una història desconeguda per molts.El pas del temps ja fa els seus estralls al meu cos,però encara  sóc  aquí cercant el meu lloc.Vull viure, ser lliure i no tenir por!
Salt No volia saltar i el van empènyer a traïció.No havia confessat que no sabia nadar per vergonya.Va caure a l'aigua i començar a sacsejar els braços intentant flotar.Estava empassant-se aigua i abans d'enfonsar-se va topar amb un tronc que surava i s'hi va abraçar.
Fam Sento un buit inabastable i ningú el sacia.El deliri m'aguaita.Experimento un desig ansiós e irrefrenable que cada cop és més incommesurable.Tinc fam,molta fam!No en tinc prou,en vull més...
Les polítiques Una política no ha d'ésser prima,no ha ésser jove,no ha d'ésser aristòcrata,no ha d'ésser llicenciada,no ha ésser popular,no ha tenir un gènere en particular. Una política tan sols ha de saber estar al seu lloc i lluitar amb honradesa per el seu poble,ni més ni menys.
Colors Avui vaig de groc i demà aniré de lila.Construiré un preciós arc de Sant Martí.Allà on vagi el mostraré orgullosa.N'hi ha que són daltònics i només veuen un sol color.Jo vull un món ple de colors on l'alegria i llibertat es donin la mà per abraçar la pau.
El llegat Tenim el deure de no oblidar.El nostre llegat és difondre l'injustícia de la memòria.Hem de tenir cura que el virus de l'horror i la bàrbarie no es desperti de nou.Per el nostre passat,el nostre present i el nostre futur hem de mantenir viu el llegat.
La llauna de sardines  Sempre m'explicaves  que a la presó et donaven una llauna de sardines a repartir i aquest era el gran àpat de la setmana. La fam se us va ficar al cap i encara que sortís l'arc de Sant Martí,  el cel sempre amenaçava tempesta.
La finestra Aquest petit forat on es somia observant l'horitzó. Aquesta alenada d'aire verge que et protegeix de l'absoluta bogeria. L'escletxa per on travessan els raigs de sol i et disparen a la vida. La porta que barres quan fuges del món.
La resiliència catalana L'història d'un poble la defineix la seva capacitat de resistència i adaptació al seu entorn i esdeveniments de naturalesa agressiva.Quan ets assetjat tens que recórrer al teu enginy.I quan això es perpetua en el temps has de transformar la teva ira en una extranya calma.
Com peix a l'aigua  Trobar-se en terra de ningú.El cor descobert i el sexe censurat.Bellesa salvatge i cames lligades.La terra fuig,el mar atrapa.Seducció enganyosa i amor estèril. Capbussar-se en l'infinit.
Innocència Ets podrit per dins.Cerques quelcom que et torni a la vida,encara que sigui per uns instants.La puresa t'hipnotitza fins al punt que no saps si els teus records són reals.Quan perceps la calidesa de la confiança t'excites i emprens un punt de no retorn.Ets un malalt no diagnòsticat.
La ignomínia d'un poble Hem de tenir cura de que la ignorància no s'estengui com a democràcia i la intolerància com a dictadura.Aquests són els nostres enemics més ferms perquè poden desencadenar la bàrbarie sota un poble.Els individus no poden tolerar quelcom que no coneixen i tampoc conèixer quelcom que no toleran.I per a convertir un desconegut en algú conegut t'hi has d'apropar.
Avui clamem! Avui clamem  a la llibertat. La llibertat que ens han manllevat. La llibertat que ens han racionat. La llibertat que han corromput. Fins que no la recuperem no tindrem pau.
Record viu Penso en tu...Somio amb tu...El temps no ha passat.Ens estrenyem.Ens rebreguem.Pell contra pell.La teva escalfor em trastorna.Em posseeixes amb la ment abans que amb el cos.
San Polvín No me regales rosas,convierte los pétalos rojos en papelitos verdes. No me obsequies bombones,cocíname y sírveme una buena comida al lado del mar. No me anilles, si no desflórame una y otra vez.
Dignitat? Justícia? No li parlis de dignitat a algú sense escrúpols.No exigeixis justícia a algú que no et pren com un igual.No esperis compassió o pietat del teu botxí encegat.
L'Hidra de Lerna No ens enfrontem al Goliat d'un sol cap,si no el rodejariem entre tots i el faríem caure.El nostre Goliat és una Hidra.Els seus caps són múltiples,llargs i forts.Quan en talles un es regenera.La nostre és una batalla de fons,de paciència i dosificació.No podem entrar a l'atac, però tampoc podem restar quiets.Hem d'estudiar a l'enemic i veure per on el podem fer flaquejar.I si flaqueja el podrem dividir.Dividir,dividir,dividir... Divideix i guanyaràs!
Estic malalta. Tinc l'ànima torturada.Necessito un remei i cerco la meva medicina.No és cara,ni díficil de trobar, però per a mi és insòlita.Aquí resto esperant quan pugui pendre-me'la.
D'amagat I d'amagat la tocava.Era excitant i pervers alhora.Tenia una boca gran que semblava que tot li cabés.Desprenia luxuria.Ella gaudia quan jugava a excitarla.Ell sense cap mena de pudor disfrutava quan veia que ella es ruboritzava.
Nit Feia fred i era de nit.Cada matí feia un esforç sobrehumà per aixecar-se. Cada matí escalava una muntanya.Cada matí dibuicava un somriure al seu rostre.I ningú se n'adonava.
Si! Si,vull viatjar amb la ment a llocs llunyans! Conèixer i apendre.El coneixement ens manté vius.No entén de génere,color o condició.És allà perquè l'anem a cercar.Ens obrirà les portes de bat a bat i depèn de nosaltres com el rebem.
Parla'm Parla'm de la felicitat,la gran desconeguda! Parla'm de l'alegria,una entremeliada! Parla'm de l'amor,tan desitjat! Parla'm de totes aquelles coses que fan valuosa la vida.I no deixis de parlar-me'n.
Parets blanques Havia pintat les parets blanques perquè tenia l'ànima negra.L'intuició em deia que ja no l'importava perquè havia creuat el límit entre el bé i el mal.Ell devia saber el moment exacte o no.Mentrestant,oblidava els cadàvers vivents que anava abandonant per on trepitjava.

La Clara

La Clara havia estat una dona preciosa i desitjada.Ara ja era una dona madura que la vida no havia tractat gaire bé.Vivia dels seus grats records i de tant en tant,feia flashbacks per suportar aquella trista i monòtona existència.
Polamor M'he comprat una polaroid.Prenc fotos instantànies.Click,click!Un petó per aquí,un petó per allà...Tinc els peus d'en Marc,el bust d'en Roger,la boca d'en Samuel i les natges d'en Fidel.Barrejo les fotos fent un trencaclosques i amb tots tinc el meu estimat Frankenstein.
Música M'agrada la música.Et guareix dels mals i dimonis interns.Et relaxa tancant els ulls,t'acompanya perquè una tasca no se't fagi feixuga i t' allibera quan has de descarregar negativitat.O et transporta a un món diví.M'agrada la música.
En Pep Daltò El Pep feia poc que anava a l'escola.Era un nen aplicat.Pintava la majoria de dibuixos de color rosa.La mestra no li donava importància perquè no creia que en aquells moments en tingués.Pep creixia i quan la seva mare el duia a comprar roba el deixava escollir.Pep vestia de rosa.Quan va arribar a la pubertat els companys se'n fotien d'ell.En Pep Daltò estava preocupat i li va explicar a la seva mare un dia  mentre passejaven.Un invident els va sentir i els va dir:No pateixis,per a nosaltres tots els colors són iguals.
L'esperança No tenia res,ni tan sols a ella mateixa.No sabia perquè continuava existint.Vivia com un autómata complint amb prou feines,les necessitats bàsiques:menjar i dormir.Tan mateix,el seu instint de supervivència o un pessic d'esperança la feia seguir amb la seva miserable vida.
L'espelma I de sobte es va trobar a les fosques i es va sentir desvalguda.Era a casa,va decidir cercar a les palpentes una espelma i una capsa de mistos.Va tardar força estona,feia petits moviments per no entrebancar-se.Quan guiada per la resta dels seus sentits,que no necessitaven de la llum,va concluore que havia finalitzat la seva busqueda es va asseure a la taula.I pausadament,va encendre un misto i el va apropar a l'espelma que agraïda la va il·luminar.
Somric Somriu!Ella somreia i reia.Havia d'espantar i expulsar els seus monstres.Havia de retrobar aquella inocència e il.lusió perduda.Era una rara criatura desesperada que no tenia més remei que sobreviure i clamar a la vida.
Caminava Les cames li tremolaven.Tenia por,molta por!El seu cervell lluitava i l'obligava a caminar.Aquelles pases es dirigien cap el desconegut.Com evitar la por al desconegut?Hi trobaria algun perill?Havia d'ésser una temeraria?Les cames li pesaven,tan mateix,com per inercia continuava caminant.
Te amo Te amo tanto que me duele el pecho y arde el corazon. Te amo tanto que no desapareces de mi mente. Te amo tanto que siento que enloquezco cuando no te tengo cerca. Te amo tanto que noto tu ausencia como un fantasma. Te amo tanto que dudo si te amo!
☮️🕊️ Cerquem la pau!Tota mena de pau,interior i grupal.Sense aquesta no assolirem la gran fita de la llibertat.Llibertat com a individuo i com a espècie.Aquests conceptes no s'han de separar.No són dues cares oposades de la mateixa moneda, si no dues meitats de mateix ens.
Realitat no virtual Hola!Què tal? Bé i tu? ... Així iniciaven el contacte per un servei de missatgeria dues amigues que feia temps que no es veien.Primer varen parlar amb fórmules de cortesia.Però endinsant-se en la conversa començaren a explicar-se les seves íntimitats i els moments durs que estavem passant ambdues.Quan ja portaven xerrant molta estona,una d'elles va mirar el rellotge i es va acomiadar de l'altre perquè feia tard per agafar el tren.Una es trobava al Bar Zurich i l'altre al Cafè de l'Opera.
No vull més paraules! Quin gran poder que tenen les paraules! Et calmen,t'exalten,et dominen,t'instrueixen. Però les paraules sense els fets que les acompanyin són buides,són estèrils. No vull més paraules!No vull escoltarte més! Dona'm fets,regala'm fets!
¡Que buena persona era! Era una persona muy agradable siempre saludaba. No oíamos nunca nada,era un matrimonio muy bien avenido. Lo habia denunciado varias veces y luego había retirado la denuncia. Tenia una orden de alejamiento. Asesinó a su anterior compañera. ¡Hasta que tod@s no nos sintamos responsables llevaremos la mancha de la culpa!
Viu! I restava estés a terra de bocaterrosa,l'havien ferit,no es podia aixecar.La gent passava pel seu costat pensant que estava borratxo.En un moment donat va sentir una presència.Un nen l'observava de prop i amb les poques forçes que li quedaven va pronunciar les seves últimes paraules mirant-lo fixament:Viu!
Fango Y con un golpe brusco se adhirió a su piel.Éste,gelatinoso,la envolvió sin cubrirla.No podia respirar.Se restregaba y nunca se limpiaba.Su alma no estaba en paz.Como si le hubiesen leído el pensamiento apareció una larga y enorme lengua parlante:¿Quieres que te seque?Ella asintió y se secó.Olvidó que el agua con agua se disuelve. "Fango eres y en fango te convertirás"
Subtil S'acostava al seu cap i li olorava el cabell.Somreia sense que ella s'adonés.No sabia que ella també somreia.Estaven plens de felicitat.La felicitat té entitat pròpia i no és lliga a ningú,l'has de seduïr cada instant que la gaudeixes.Has d'alimentar-la amb tots els nutrients.I sobretot,curar-li les ferides perquè no s'infectin.Sencilla i subtil com una flaire.
Les bessones Amor i Roma eren bessones idèntiques.Per causes desconegudes havien pres camins distints.Vestien i s'arreglaven de manera contraposada.Una anava sempre amb pantalons,sabata plana i sense maquillar.L'altre,no sortia de casa sense la base de maquillatge,combinava els colors de la seva roba i els complements que portava.Roma tenia un èxit brutal a les xarxes socials,mentre's Amor no hi tenia ni perfil. Un bon dia van posar-se d'acord en fer-se passar l'una per l'altre només durant vint-i-quatre hores.Aquella expèriencia les va enriquir i va fer empatitzar l'una amb l'altre.A partir d'ara,les bessones ja no observarien el món per una ullera,si no per un binocle.

Llum de gas

 -Em queda bé aquest vestit verd,oi?  -Ja saps que el vermell no t'afavoreix.  -Te'n recordes quan vam parlar d'anar d'excursió aquest cap de setmana?  -Però que dius?, si jo treballo. -He vist com agafaves les claus.Per què em dius que has arribat més tard per poder entrar?  -Ets boja.
Canvis Ahir algú em va dir que els canvis són traumàtics i tanmateix bons.Una inversemblant combinació,no?El trauma crea rebuig,tristesa i bloqueig.Si superas tot això podràs continuar endavant,si no serà la teva fi d'evolució i creixement com a persona.Però això és tan fàcil d'escriure sobre el paper i tan difícil de portar a la pràctica!
Face-fake Les meves disculpes més sinceres.No ha estat la meva intenció ofendre a ningú amb una fotografia d'un nu artístic denunciant el maltractament psicològic a les dones.És molt correcte veure com es publiquen i difonen dibuixos,fotografies i vídeos que promouen l'agressivitat i violència tant psíquica com física en tots els àmbits de la societat.
Ploro Ho teniem tot:tendresa i passió.Per a tu,no va ésser prou.Quan recordo no em faig creus que allò fos real.Per a mi era veritat,no hi havia un altre opció,un amor així no es pot fingir.Un amor així perdura en el temps i l'espai.Però tu ets de la dimensió desconeguda.
Una bona queixalada... Només veure'l,obrí els ulls de bat a bat.La boca li fer salivera i es llepà.No deixà d'imaginar-se com el devoraria.Impacient i amb cert neguit, esperà una resposta.El descobrí i li foté una bona queixalada.
No! No em regalis diamants de vidre! No m'ensabonis amb paraules de cendra! No em desplegis les teves espectaculars plomes de paó blau si desprès no les pots replegar! No em llepis amb mel per permetre que la teva terinya m'atrapi! No ho facis.No!