Pensaments

Maat us desitja Bon Cap d'Any! I Tausert pregà perquè el nou any tingués una bona collita i li demanà a Maat: Que cap dona morís a mans d'un home!Que les llavors de la justícia arrelessin i brotessin amb la força dels ancestres!Que tots els crits d'auxili fossin escoltats!I que homes i dones llauressin el mateix camp de l'igualtat i la llibertat!

El cercle Som un cercle incomplet.La nostra línia de la vida té un inici i un final que no es coneixeran fins a completar el cercle.El compàs del nostre insconcient s'atura,dibuixa o ressegueix depenent del moment on ens trobem del traç.No desitjeu completar el cercle massa aviat perquè suposarà la vostra mort conscient.

Saba L'havia acorralat contra la paret.Els petons afamats que es feien li feren baixar la guàrdia.El va fer aturar-se de cop per mirar-se fixament uns segons.I es van abalançar de nou l'un sobre l'altre sedegosos de prémer els seus llavis i xuclar la seva saba.

Arrels Hi havia una vegada un arbre que li tallaren les arrels.Es va assecar.Les arrels són el nostre ésser i no es crea una vida sense una identitat.Tingués cura de les teves arrels perquè qui no sap d'on ve,tampoc pot construir un jo i si no t'identifiques amb res,vagaràs per el món com una ànima en pena d'un àngel caigut.

Bon Nadal! L'expressió "Bon Nadal!" equivaldria a bona vida.Si,desitgem bona vida a tothom!Però la bona vida no consisteix en un dia de bones intencions o neteja d'imatge.La teoria s'ha de portar a la pràctica.Les celebracions són imprescindibles per la salut mental,tanmateix,el benestar d'un individuo necessita de fets continuats.Si!Fem,entre tots,que la bona vida no es quedi en una mera anècdota.

Vidras trencats Féu un crit d'esglai.Els vidres de la finestra impactaren a la taula on hagué estat a punt d'asseure's.Els esdeveniments sempre sorprengueren,no hi hagué preparació,ni imaginació que els superaren.Vides trencades,vidres trencats.

Sexe Alguns maten per sexe.Uns altres estigmatitzen per ell.N'hi ha que l'utilitzen com una eina de manipulació.Per altres és el seu mitjà de supervivència.I altres el pateixen com esclavitut.El sexe quin gran poder de dominació!Pot ser el més gran dels regals o la tortura més fantasmal.

L'ombra Havia passat tant de temps a l'ombra que la seva silueta ja es desdibuixava.Necessitava un nou sol.Un que l'enlluernés amb la seva llum.Un que l'escalfés amb el seu foc.Un que l'il.luminés amb la seva claror.Un sol que li donés forma al seu cos i guiés el seu esperit.

No es no Tant és si vaig sola. Tant és si em vesteixo provocant. Tant és si he begut. Tant és si estic soltera,casada,divorciada,separada. Tant és si oposo o no resistència. Tant és! Si no pronuncio un si explícit, no es no.

Fugit I es despullà per entrar a la dutxa.Obrí l'aixeta i deixà que l'aigua corregué per tot el seu cos.Es sentí bruta,es trobà desesperada.Volgué esborrar les seves llàgrimes i pregà perquè no en quedà cap rastre.Tancà els ulls e imaginà que hagué fugit.

Paquito Eres un nen exemplar.Mai oblidaré els teus consells.Eres el meu amic i la meva esperança.El destí va voler que no hi fos quan vares marxar.Just quan vaig tornar em vam clavar la daga de la teva mort.Han passat molts anys i encara m'emociono quan et recordo.

Calla! No em parlis de dolor,si no t'han estripat l'ànima.No em parlis d'amor,si no t'han esmicolat el cor.No em parlis de sacrifici, si no t'han sagnat les mans. Per tant,no en parlis. Calla!

Fugaç S'omplia,cada cop estaven més aprop.Era molt atractiu i jove.Ella va pensar,s'apartarà.Era normalment el que feien.Aquest cop no va ésser així.Això no significava res perquè semblava despreocupat.Ella més que desig,sentia enveja de l'efervescència que desprenia.La pressió de la gent els va acostar més i en aquell instant de manera fugaç i furtiva varen creuar les seves mirades.

L'inhòspita ignomínia Allà on el fum s'esvaeix i la foscor t'atrapa lluitarem per cercar entre les cendres dels nostres ancestres una espurna de foc.Nus a trenc de l'alba ens untarem de fang i amb els braços estesos bramarem a l'horitzó: Llibertat!

Mirada assassina No el coneixia de res,només el va mirar un moment.Semblava que li hagués llegit el pensament i se la va quedar mirant desafiant-la.Ella se'n va adonar i va trencar el fil de contacte visual.El seu instint l'alertà d'aquella màquina de matar.

Fred Tinc fred.Necessito l'escalfor d'un cos que m'embolcalli.Somric com el nadó que l'abraça la mare.Fa fred.Continua fent fred...Palplantada sota la neu,m'hipnotitza aquell color blanc.Ei! Què no em veieu?Tinc fred!

Odio Como te odio! Odio cada palabra que pronunciaste y que ensuciaste con una mentira. Como te odio! Odio cada carícia autómata que tenias aprendida y apretabas el boton de encendido. Como te odio! Odio cada beso que marcaste en mi piel fingiendo que lo reservabas para mi. Como te odio! Como te odio.

Salta! Salta agafat de la mà.Salta sol.Salta!Intenta tocar els núvols i acariciar les estrelles.No defalleixis.Encara que no els vegis,tu salta cada vegada més amunt.

Escriu Escriu i allibera't dels teus dimonis.Fes que surtin de la teva ment i no t'atormentin més!Dansa i expulsa'ls del teu cos!Dibuixa'ls i captura'ls!Canta i fes-los fugir.No permitis que et dominin mitjançant la por.I no perdis la teva identitat,és l'únic que et salvarà.

Dibuix Et dibuixo en els meus pensaments.Resegueixo les teves traçes per fer el motlle del teu cos.M'encisen les formes de les teves línies.Et sombreixo donant-te vida.I espero que brollim les paraules per crear el nostre llibre.

Una muntanyeta de pedretes Posare'm pedretes per construir una gran muntanyeta.Cada pedreta tindrà el nom d'una persona,un lloc,una vivència...Les pintarem en el nostre imaginari.Les amuntaguerem unes sobre les altres en un racó resguardat i amagat.I sortirem al món a buscar més pedretes!

Les escales Puja les escales del poder i salta els esglaons de dos en dos.No miris enrere,no sigui que vegis els cadàvers que vas deixant al teu pas.I un cop al cim,on tot és molt millor,no donis l'esquena a ningú.

"La mel no està feta per la boca del porc" Quan les perles de l'amor cauen en sac foradat,no es pot oferir el teu cor a qui l'ha maltractat.Qui t'enganya una vegada ho tornarà a fer.No es poden demanar peres a l'om,ni l'oli i l'aigua es poden barrejar.

La finestra Obre la finestra!Deixa que la llum envaeixi l'estança.Permet que l'aire fresc s'expandeixi per tots els racons i respira'l.El món pica a la teva porta.Fes-lo passar!Obre totes les finestres de bat a bat.Clama la vida!

Els últims foren els primers I aquells més forts i temeraris avançà sense aturar-se.Ells obriren el camí.Els últims,dèbils o covards continuà el seu traçat.No sempre el moviment unilateral fou l'exitós.Benaventurats aquells que restaren a la rereguarda.

Havia de tapar ràpidament aquell blau de la cara.Es va desinfectar la ferida de la cuixa.Estava tota dolorida per dins i per fora.No volia parlar.Qui l'escoltaria?Qui la creuria?Qui l'ajudaria?Es va vestir amb una roba còmoda i ample.No li calia fer esforços per no plorar.Potser més tard.Continuava en alerta,per si tornava a entrar.Aquelles quatre parets familiars s'havien convertit en la seva presó.

Nit És de nit,encara no ha sortit el sol.Em sento desvalguda.No puc veure l'enemic.No reconec allà on em trobo.He de pendre una decisió:quedar-me quieta o avançar.Esperar a la claror del dia o caminar a les palpentes durant la nit...

Full en blanc Avui,no tinc pensaments.Si us dic la veritat,no els vull tenir.Per uns instants,per unes hores,desitjo ser un full en blanc.El got del meu cervell s'ha vessat i ara es buit.Res no m'importa,res no m'afecta!Sóc lliure del meu passat i pres del meu futur.

Sóc una dona He decidit que no em pintaré mai més.Tampoc em tornaré a depilar.Em faré un tall de cabell a lo garçon.Portaré els vestits que vulgui.Me n'aniré al llit amb qui em vingui de gust.Em dedicaré al que m'ompli.I malauradament,seguiré sent una dona.Això,res,ni ningú,m'ho arrabassarà.

El infierno helado Aqui no te encontrarás grandes calderas con agua hirviendo.Tampoco participarás de orgías públicas.No estallará la guerra.Tu vida no desafiará a la muerte de manera abrupta y constante.No sufrirás torturas,ni placeres desmesurados e interminables. Aqui no,porque esto es el infierno,el infierno helado donde nada es lo que parece.

No cometis cap error Que jo no m'assabenti que m'has tornat a trair.No cometis l'error de cometre un error.Ara ja tinc un informe mental de tu.No pensis que tot és igual... Faré esforços,si cal,per no oblidar que un dia em vas fallar de veritat.

Un,dos,tres:pica paret -Et toca picar. -Jo no vull picar. -Has perdut i picaràs tú. I una vegada darrera l'altra sempre picava el mateix.No es cansava de jugar. Abans de començar a picar,s'ajustava bé la pròtesi de la cama i pensava:Avui serà el dia que no em toqui picar!

Salvat! No miris enrere.Fuig!Quan la tempesta caigui sobre teu,aixeplugat.Quan l'huracà arrasi al teu voltant,amagat.Quan el terratrèmol faci trontollar les teves arrels,cobreix-te.Els Déus tronen,escupen i sacsejan enrabiats.Salvat!

Petit mortal Deixem-lo que gaudeixi de la seva penosa o sumptuosa vida!La mort l'atraparà més tard o més d'hora.Algun afortunat serà cridat i rebutjat.Aquest tindrà un altre oportunitat per morir.La ratlla entre vida i mort és molt fina.Pot dependre del temps,del lloc i d'altres assumptes forans,per tant,mai n'escaparàs, només gaudiràs d'una partida més llarga.

Roda Pedaleja,fes que la roda giri.Dona voltes sobre tu mateix si vols o ho necessites. Despulla't i nada;papallona,braça...Capbuçat! Corre,trota o camina!Mou-te!

Vull més.No hi ha més. No en tenia mai prou.Ho havia experimentat quasi tot.Estava avorrit de viure.No sentia la por perquè cercar i trobar el perill li provocava una excitació divertida.Per ell la vida era una atracció les 24 hores.Però les atraccions donen voltes sobre si mateixes.

Mossegada Sóc un formatge ple de mossegades.Diuen que els formatges s'han d'acompanyar amb un bon vi.I que el vi quan més anys té, més bo és. Però la meva tendresa rebutja l'amargor del vi.Vull el llit tou del pa.

A terra  Estés a terra veia la vida passar.Allà reposava.Tot tenia una altra perspectiva i un altre sentit.Experimentava una estranya sensació,era l'espectador invisible,però existent.Quan portes una ullera,t'oblides de que hi ha un món a dalt ,a baix i als costats teus.

Es pot viure sense amor? Sí.Es pot viure sense sexe? També.La teva vida pot transcórrer en la solitud i ningú s'assabentarà,si ho fas bé.La majoria de la gent es dedica al seu entorn més proper o directe i així cobreix les seves necessitats.Amb la resta,només es fa el socialment correcte.

La cursa de la vida La vida és una cursa on la mort representa la meta final.La cursa no té els mateixos kilòmetres per a tothom.Tampoc tots la faran de una sola tongada.I alguns no traspassaran la banda sols.Tan mateix,tots democràticament,arribaran a la fi.

Xop Estava tot xop.Acabava de portar el vestit a la tintoreria i va esbufegar per els diners que s'hi havia gastat.No recordava l'últim cop que havia plorat en l'intimitat,ni tampoc el que havia esclatat a riure.Anava de camí a casa,però de sobte va canviar de direcció.Es va plantar a la platja,es va descalçar i corrent sota la pluja mentre s'anava despullant va entrar dins l'aigua.Reia,reia,cridava i reia.

Emergència Sona la sirena.No corregueu als refugis!No cau una bomba,no estem en guerra.No s'estavella cap meteorit.La nostra expiració com espècie no es produirà per un gran daltabaix.És lenta,imperceptible.Com a grans déus ens creem i ens destruim nosaltres mateixos.

L'enemic No et relaxis!No descansis!L'enemic no és lluny.És més a prop del que et penses.No es mostrarà com un monstre,almenys al començament.T'estudiarà detingudament per saber els teus punts febles i tu ni t'adonaràs.I quan menys t'ho esperis obrirá la seva gran boca i t'engolirà.

Ajuda! La va deixar estesa a terra.Ella tenia tancats els ulls del dolor i una respiració molt dèbil.Ell va sortir per la porta,es va col.locar els auriculars i va marxar.Ella,arrossegant-se per terra va agafar el telèfon,va prémerr el 016 i amb un fil de veu va dir:Ajuda!

A prop Recordava un temps en que ell se li apropava i els seus cossos es tocaven.Sentia l' energia, però ella callava i somreia.Temia dir-li res al respecte,perquè no fos cas que ho deixes de fer.Era un secret exclusiu i personal.Un bon dia va notar que ja no es donava aquella intimitat pública.Ell ja no cercava,havia trobat.

Somiant I allà, en terra de ningú és on vull anar.On els somnis es fan realitat.L'avarícia no hi ha prosperat.La violència no hi té cabuda.Ningú s'hi troba sol.L'amor és la màxima llei.Allà tot es pot realitzar!Allà tot pot passar!Seguiré somiant...

Música Quan naixem s'escolta l'himne de l'alegria.Durant la infantesa ressonen els tambors.El rock ens impregna l'adolescència.La maduresa és l'hora del compromís i solemnitat de l'òpera.A la vellesa només busquem "Paraules d'amor senzilles i tendres".I quan ens toqui marxar ho hem de fer amb una gran traca final:"No hay que llorar,la vida es un carnaval!"

La poma La poma exhibeix aquella silueta majestuosa i un aroma suau.La mosseguem i aquella tendresa se'ns desfà a la boca.Com podia resistir-s'hi Eva?Com en sospitaria Blancaneus?Qui va decidir impregnar-te de maldat?Potser per la teva bellesa?Per la teva innocència? La poma.

Gotes L'aigua mullava el seu cap.No l'importava.Caminava al mateix ritme,no tenia presa per arribar.No l'esperava ningú.Les gotes de pluja dolces es barrejaven amb les llàgrimes salades que li brotaven dels seus ulls.Potser,allò era el que necessitava.

Korkat Karma L'home cerca respostes a la raó de la seva existència.En el seu egocentrisme crea un Déu idèntic a ell i així poder extrapolar totes les seves misèries.És perfecte.Si perpetro crímins o actuo immoralment,sempre podré acollir-me al més enllà.

A les palpentes No cal que tanquis els ulls per anar a les palpentes.A les palpentes confiaré en tú.Palparé el teu rostre i el reconeixeré.A les fosques obriré un nou sender.Cercaré les senyals que em guïin cap a la meva fita.Tot,a les palpentes!

Llibertat! Llibertat per pensar!Llibertat per actuar! Llibertat per estimar!Llibertat per viure! Justícia per els morts!Justícia per els vius! Respecte a l'altre!Empatia per a tots! Intolerància a la violència!Pau sempre!Sempre pau!Ni un pas enrere en l'oblit!Dignitat com a individu!Resistència com a poble!

Barbàrie Les barbàries s'han de recordar,no per sentir-se orgullós,si no per reprovar-les.Hem de mostrar el que va succeïr per a què no es torni a repetir.L'ignominía d'una execució d'un president electe no es pot oblidar.Qui és capaç de portar a terme tal acte,no té cap límit ni escrúpol.

Olvídate! Olvídate de nuestras diferencias y recuerda nuestras semejanzas. Piensa contra qué luchamos para poder construir un objetivo común. Para competir por el poder,primero hay que llegar a él. Entonces,cuando nuestro contrario natural esté fuera de juego,hablaremos de nuestras divergencias.

Esperit lliure  No permetis que esborrin el teu somriure! No deixis que manipulin els teus actes! Expressa't com ets i sents, és l'únic que tens! La teva llum ha d'il.luminar el teu camí. Procura tenir principis i no els traeixis, perquè si no on t'empararàs! I camina ballant, balla caminant.

La raó de la passió  Els grans pensadors no es varen posar d'acord amb qui ha regir el comportament de l'ésser humà, la passió o la raó. És ben cert que les emocions poden enterbolir el nostre judici e inclòs aturar l'acció. Tanmateix, la raó sense la passió seria com una sínia que executa eficazment la seva funció, però no va enlloc.

Trepitja Es va descalçar,va introduir els peus en aquell bassal i va començar a xipollejar.Els ocells del voltant van alçar el vol.Li va agradar.Cada cop ho feia amb més força i el bassal es va assecar.Amb els peus bruts va continuar caminant.Per sort,aquell camí no era gaire transitat.

Dos mons El teu poder serà la teva debilitat.La teva virtut,el teu delicte.L'excel.lència designarà la mediocritat.La tristesa dibuixarà l'alegria.El no res no existeix.Sempre hi ha una llavor per germinar.

La espera Tingues esperança en la espera.Prent-t'ho amb una pausada calma.A vegades no saps el que esperas.Altres sembla que no arriba.I en la espera pot ser que canviïs el teu rumb.La espera fa pensar i replantejar.La espera és la millor prova de que allò que busques és realment el què vols.

Seny A vegades és millor tancar els ulls e imaginar una altre vida.Pensar que aquella és la teva i no la que estas vivint.Aquesta,en molts casos,pot ser la diferència entre el seny i la bogeria i la vida i la mort.

Ensumà I ensumà aquella terra humida i somriure.Aixecà el cap i mirà a l'horitzon aquelles muntanyes.Alçà més el cap i observà el cel.Sabia dins seu que mai deixaria aquells paratges.Hi havia un fil d'aquella terinya que l'envoltava que l'hi travessava el cor.

Mocs  Tinc mocs. No em deixen respirar. Són a dins meu i no volen sortir. Els expulso. Encara en queden. Convisc amb ells, però em vull divorciar. Transtornen el meu enteniment. Pobrets! No els entenc. Ells només tenen cura de mi i jo com els tracto!

L'u d'Octubre Per molts és només el primer dia del mes. Per uns altres és el dia d'un cop d'estat. I per altres és el dia que varem votar. Varem votar contra tot pronòstic. Varem votar desafiant l'estat establert. Varem votar arriscar-nos a no saber que passaria. Varem votar pagant un preu, però varem votar. I aquell dia que varem votar, no l'oblidarem ni el perdonarem mai.

Cos i ànima Li passava la llengua per els llavis i entrava en un estat de submissió.Tan sols s'ho permetia en aquells moments íntims.Es trobava indefensa.Era allà,entregant-se en cos i ànima pregant perquè ell fes el mateix.

Bonica I allà,en aquell racò amagat que ningú mira,vas néixer.En aquella solitut vas créixer.La tranquil.litat et protegia.Que n'eres de bonica!No necessitaves res més que viure.

Tombar No puc parlar del que se sent perquè experimentar-ho seria no tornar.On és el llindar de la vida?Estem predeterminats per sobreviure.A què?A qui?A vegades és veu impossible trobar una sortida.El nostre amic i enemic,el cervell,no saben per on tombarà.

Lliure I les calces m'esquinçaré, si això és el que vols! Em rebolcaré en el fang, si així t'excites. Em despullaré sota la pluja i ballaré per a tu, si és el que desitges. M'exhibiré davant dels altres si et satisfa. Però recorda, mai programaràs la meva ment. Jo decideixo complaura't o no.

Quan la ment no tingui més remei que escoltar el defalliment del cos començarà la llibertat. Quan el cos esclati i ho arrossegui tot, direm prou. Mentrestant només som autòmates que viuen per treballar. Mentrestant com animals engabiats suportarem tota mena de tracte. Fins que en un sol ésser diguem: Prou!

Margarida Margarida corria pels camps, olorava les flors i cuidava els animals que es trobava. Margarida estava tranquil.la i era feliç. Un jorn va ajudar a un noi que havia caigut i s'havia fet una ferida lletja.El noi es va adonar de la delicadesa i puresa de Margarida i la va seduir. Margarida estava desconcertada, però hipnotitzada. Margarida no volia canviar i lluitava per no fer-ho. Quan més es rebel.lava més veia la part obscura d'aquell noi. No el podia deixar, tanmateix rebutjava certs comportaments. Quan el noi va estar completament curat va desaparèixer. Margarida ja no tenia olfacte.

Niu Vull espolsar-me aquest foc gelat que em crema.Ha niat al meu cos.Quan es fon,bufa el vent fred i allà segueix.Quan es refreda, calenta el sol i allà es queda.Reposa sobre meu,s'hi troba a gust.

Perdona'm Perdona per creure que allò nostre era de debò.Perdona per pensar que les teves paraules eren sinceres.Perdona per a no ser-te deslleial.Perdona per donar-te més del que et mereixies.Perdona per no perdonar-te.

L'home del far  De cop i volta s'adonà que portava allà innumerables nits. Hi havia atracat per mitjà de la desesperació. Amb més dies dolents que bons, el temps havia transcorregut sense pietat. La seva vida era una gran absència. L'únic que el mantenia viu era il.luminar el mar.

Cuca Cuca era molt bonica.Blanca i suau.Ella es feia gran i forta,però ningú s'ha n'adonava.Era delicada fins al punt que el seu tacte eren carícies.Un bon dia,Cuca va desaparèixer.El que ningú va assabentar-se es que ara Cuca era Ona.

Ser català Em varen preguntar que és per a mi ser català i jo vaig respondre... El fet de haver nascut a Catalunya no vol dir ser català.El saber parlar la nostra llengua no significa ser català.El ser català és molt més que una terra i una parla.És un sentimient amb el que es neix o s'adquireix.És una lluita amb la que es creu. Per tant,ser català és estimar la teva cultura i el teu poble i lluitar per la seva dignitat i llibertat.

Què boniques i dolentes són les mentides! La mentida ha d'ésser vestida amb colors llampants.Si no qui s'hi fixaria? La mentida ha de tenir molta psicologia per enredar amb les seves terinyes.La mentida et dirà el que vols sentir. La mentida,un cop descoberta,farà que dubtis de tu mateix.L'enemic de la mentida és la veritat.Pot ser obvi,però per cercar la veritat t'ensopegaràs amb molt entrebancs que no t'ho semblaran.

Tempesta Quan l'aigua s'aixequi i el vent se l'endugui brotarà ella amenaçant.Esclatarà rugint i escupint foc.Per alguns manifestarà l'ira dels deus,per altres serà un procès de la natura.Respectada haurà d'ésser per perillossa,però necessària.

Lliure Quan va arribar es va despullar d'una revolada i va fugir cap a l'aigua.Mentre hi entrava corrent cridava.Necessitava capbussar-s'hi.Bussejava i es sentia "com peix a l'aigua".Mai gaudia tant com en aquells moments.No en tenia prou.Estava pletòrica.Allì i tan sols allì era lliure.

Eros Aquella boca pecadora em xuclava el dit.El seu nom era luxúria.Era impossible negar-s'hi,i més,si allò no ho havies experimentat mai. L'atmosfera es buidava de sons superfluus.Eros em mirava amb desig.Jo,amb sorpresa i ansia.I uns instants més tard ens posseíem.

Un altre remei. Havia experimentat la malaltia i la mort dels éssers estimats.Havia perdut amistats d'anys.Havia estima't i l'havien deixa't.El temps havia passat i no l'hi havia quedat res.Estava perduda i es trobava sola.No sabia d'on treure les forçes per continuar, però ho havia de fer perquè no tenia un altre remei.

La nit Ella va desafiar aquella la nit inhòspita.Va encendre una espelma.Havia de mantenir encesa la flama perquè si no perillava la seva integritat.No recordava com havia aterrat en aquell indret ignot i cercava un camí que no fos del tot obscur.

Sóc diferent,sóc viu.  "Penses,aleshores,existeixes"Aquest raonament exposaria la història de la humanitat.Tota diferència es basa en un raonament correcte o no.Aquesta afirmació i distinció fa que actuem i ens desenvolupem de maneres particulars.Pertanyo a l'espècie humana,al sexe masculí i a la raça negra.Podriem continuar classificant amb característiques biològiques o socials.I tot marcaria la nostra diferència i existència.

No som màquines   "L'ésser humà és perfecte"Aquest és el gran parany de la humanitat.Tots els nostres mals radiquen en creure'ns superiors a tot,es a dir,ser la fita de la creació.Amb aquesta premissa es provoquen guerres que maten persones i es destrueix la natura,flora i fauna.Com l'home inventa la tecnologia de la màquina,pensa que pot controlar-la.I no és així,si l'home no posa límits o ética al progrés serà devorat per la seva maquinària.

Temps i felicitat El meu Déu és el temps.És implacable,només es pot fugir d'ell amb la mort.Els instants feliços són finits i els infeliços són eterns.Tothom té dret a experimentar la felicitat però és un tresor amagat per uns e inabastable per uns altres.Els escollits no sempre són conscients del que viuen i això fa que no ho gaudeixin o ho valorin amb justícia.

Odi I quan tu més intentis trepitjar-me, més m'aixecaré. Quan vulguis dominar-me em rebel.laré. Si pretens abduirme,fugiré. No em donis "gat per llebre" perquè t'atraparé. La lava de la meva ànima explosionarà quan el meu cos sencer digui prou.

Excrement Hi havia una vegada un pagès que va tenir una inmediata necessitat.Un representat artístic passejava per el camp i es va ensopegar amb aquella cagarada inmensa.Li va fer una foto i li va posar títol i la va firmar amb el nom de pagès."Alliberat de les teves preocupacions" va arribar a ser un èxit i tothom volia conèixer al autor.El primer periodista li va preguntar:En que estava pensant quan ho feia?El pagès va respondre:En cagar.

Mans Estreny-me la mà.Vull sentir que ets aquí.No cal que diguis res,tan sols estreny.Enllacem les nostres mans per caminar junts.Agafem-nos de les mans per acompanyar-nos cada vegada que ho necessitem.Posa les mans sobre el meu cos i recolze'm amb la teva escalfor.

Les escales Les escales serveixen per anar d'un lloc baix a un lloc alt.Hi ha escales llargues i escales curtes.Poden ser empinades,amb esglaons amples o estrets.Les construim nosaltres o les trobem ja fetes.El seu camí es pot modificar,però no la fita del seu cim.Cada escala és personalitzada,mai hi haurà dues d'iguals.

La gran masa d'idiotes i covards. -Un bon dia tú dominaràs el món. -Què dius?Com?Milions de persones sota el meu poder? -Sí.Et donaré les principals pautes que han estat estudiades i practicades al llarg de l'història de l'humanitat. Primer de tot:Encara que siguis una mitja merda.Tú ets el millor i faràs el millor!Creu-t'ho. Segon:Busca a algú que s'ho cregui també,que et veneri i quants més millor.Fes que els teus desitjos siguin ordres per ells. Tercer:La resta de gent que es troba llunyana també l'has de controlar.Per tant,hauràs de privar-los d'informació perquè no et descobreixen. Quart: Perquè no es facin preguntes,els hauràs de tenir ben distrets.

El verí Intoxicada per aquell verí.Me l'empassava amb els teus sòrdids petons.Cada vegada ennuvolava més el meu enteniment.El desig i l'amor m'embogien.El verí anava apoderant-se del meu cos i afectava la meva ment.Lluitava per no perdre'm i morir amb mi mateixa.Tenia tanta sobredosis que encara l'estic alliberant.

Quatre elements L'aigua es va enamorar del foc.El foc escalfava l'aigua.L'aigua refredava el foc.L'aigua podia apagar el foc.El foc podia evaporar l'aigua.Mentre mantinguessin l'equilibri podrien estar junts.  La terra volia arrelar i l'aire desitjava volar.El que no sabien,era que la terra necessitava que l'aire li portés llavors i l'aire havia d'aterrar.

Una fulla caiguda al terra. Una fulla que assenyala  el pas del temps. Com en uns segons, pot canviar la vida d'algú, com en uns segons,  pot acabar la vida d'algú. Sense avís, sense resposta. I la vida dels altres continua. Sí, continua.

Respecte No em parlis de respecte!Haig d'estar disponible,com els taxis,dia i nit per a tu.Has de saber en quin lloc sóc en cada moment,no perquè vinguis a donar-me una visita sorpresa,si no per conèixer què faig ...Pots fer el què vulguis quan vulguis,però jo no en sabré res,ni en participaré.I que no s'ha m'acudeixi queixar-me de tot això!Ni es clar,fer exactament el mateix que tu,no parar a casa,ni donar cap mena d'explicació, perquè aleshores he begut oli.

Miénteme Miénteme,amor!Dime que aún me deseas.Que sueñas conmigo.Que no pasa un solo dia que no piensas en mi.Que sigues amándome con toda tu alma.Que me necesitas como el aire que respiras.Miénteme!Miénteme hasta que tus palabras se desvanezcan o se conviertan en verdad.

La pedra El volcà es remou. Aquell forat sospitosament buit... Res és buit! Tot és ple! La seva gran maquinària es converteix més que en un gran mag, en un gran déu. La calor és fértil, però sofocant i fuig poc a poc per a no ésser descoberta.Sent l'aire fred que li dóna llibertat, ja està llesta per viure i rodar i rodar.

Girant en cercle I altres llavis em besaran.Altres mans em tocaran.I jo,imaginaré i recordaré que ets tú.Em lliberaré i reconfortaré pensant que el món continua movent-se i girant en cercle i amb déjà vu.

Viva Contemplo el cel i els núvols són negres.Observo al voltant i és fosc.Crido desesperada per dins,xisclo a fora.Em veuen, però no em miren.Continuo viva,menjo i dormo,què més és pot demanar?

La mujer arbol Aunque cortes todas mis ramas,volveran a crecer. Aunque no me riegues,mis raíces removeran la tierra en la busqueda de saciar su sed. Aunque hieras mi tronco,mi corteza recubrirá las heridas. Aunque las estaciones me visitaran,yo resistiré. Si,sobreviviré. Y cuando mis yemas se abran en hojas,miraré hacia el cielo y gritaré: Aquí está,tu mujer arbol!

La boca Aquella boca impacient mossegava amb tanta ansia! Besava fort,besava suau,besava i besava,mai s'esgotava. No volia pronunciar aquelles paraules,però ho va fer i res,d'ençà d'aquell instant va ésser el mateix...

L'orella T'acostes a cau d'orella i la teva veu m'emociona. Sentia aquella música i no tenia més remei que ballar. A vegades,hi ha paraules que no hauries d'haver escoltat mai perquè et marquen per a sempre.

El nas Ummm!Sentia l'olor embriagadora d'aquella xocolota.No gaudia amb res més.Freda o calenta.Entrava en estat d'èxtasi. Diuen que cada persona fa una olor determinada.Jo ja no recordo la teva. Les flors ens parlen amb els seus aromes exquisits.

L'ull No em fatigava mirar aquells ulls.Per a mi eren la vida i l'amor. Aquells ulls em seduïen,el seu magnetisme m'hipnotitzava. Enyoro aquells ulls que em miraven amb amor i tendresa. Em sorprenc observant els meus ulls,diuen tant...

Melangia Tinc l'esperança d'escriure sobre tu per a no tornar-ho a fer. Que un dia qualsevol, la tristesa desaparegui i el temor s'esvaeixi. Que Hipòcrates, només em vingui a veure un cop a l'any! Potser la meva primera vida transcorregué a Grècia i m'endugué aquest humor.

Desconegut Tenia una mirada dolça,semblava bona persona.Era tímid.Per compensar,duia el cabell rapat a l'u i amb una orella dues arendeles gruixudes.Portava una samarreta escotada sense mànigues per la que treien el cap un bon grap de pèls.Tenia estil,s'acabava de posar un barret tipo ganster de palla.

Obsessió Si,tinc una obsessió,ho reconec.No em deixa viure,no em permet oblidar.Es troba sempre present.Aquesta obsessió no em dona permís per tancar el cercle.Es a dir,el final no és final.El meu cervell no ho ha entès.Ho he rebut els missatges adecuats.És com si tallessis un tros i després no arribessin els extrems a ajuntar-se.

Refregar Quan hagi plogut,cercaré una bassa d'aigua.Depositaré la meva roba en un lloc proper i sec.Agafaré empenta i m'hi llançaré en planxa.Arreplegaré tot de fang i em refregaré tot el cos.M'embrutaré.Vull sentir-me tota bruta per dins i per fora.Quan m'hagi desfogat, m'incorporaré i recolliré delicadament la meva roba i marxaré.

Fugir Fugiré, viuré una altra vida i em convertiré en una altra persona.No tindré passat, ni tampoc futur.Tot será nou per a mi.M'aniré molt lluny per a no repensarme la tornada.Si cal,canviaré de gustos,no recordaré la meva identitat.Em deixaré modelar per el primer que s'ha m'acosti i fugiré del meu jo.

La veritat Despullat!Despullat davant meu i mira'm a la cara.Confesa tota la veritat,només la veritat.I serem lliures tots dos.Tingues valor! Trenquem totes les cadenes!Tallem tots els fils!Que no quedi ni rastre de les nostres emprentes.I així,restarem en pau per sempre més.

Tancar els ulls Volia tancar els ulls i oblidar tot allò.Els obriria de nou i no recordaria res,com si mai hagués succeït.No ho aceptava,perquè no ho podia entendre.Era tan inexplicable que no la deixava viure.Diuen que el temps ho cura tot, però aquí, el temps significava que la ferida s'infectava i es podria.Tenia dolor i feia mal olor.El podrit s'extenia per la resta del seu cos.

Malson Amor meu, he tingut un malson.He somniat que havies marxat sense dir-me res.Que havia estat després de fer-me l'amor.M'he despertat de sobte i el llit estava buit,t'he cridat i no has respost.M'he tornat a dormir per oblidar aquest malson.

Tot o res Quan ho arribes a donar tot i l'altre banda res...Les relacions descompensades fan molt de mal i es mantenen mentre qui "permet"aguanta o calla.Quan aquest últim, per el motiu que sigui expresa el seu malestar s'acabat el bròquil!

Venjança Quan tu estimes amb totes les forçes no ets capaç de fer mal,encara que s'apoderi de tu una ira sorgida d'un profund dolor.Al final fas el correcte,tothom sap de que es tracta malgrat que no ho fagin.Et plantejes de que o qui t'has enamorat,si era una altre persona i com ha pogut fingir i mentir tant.Perquè quan un vol de debò s'ho arriba creure tot.

El roc Un pagès picava la terra de l'hort i el pic va ensopegar amb una pedra incolora.Li va fer gràcia per la forma i tamany,se la va guardar i se la va endur cap a casa seva.Allà la va netejar.Com brillava!La va deixar sobre la xemeneia.Durant anys va rebre visites i ningú li va preguntar sobre aquella pedra.Un bon dia el seu net,que ja anava a l'escola,li va dir:Avi ets ric ,tens un diamant!Ell li va respondre:Si,però ningú ho sap.Shisss

Excuses Quan algú vol quelcom amb totes les seves forçes,lluita.Tant és el que tingui en contra o els entrebancs que apareguin,no l'importen,fa per superar-los.Quan no es provoca això,ja no hi ha res a dir,ni a fer.

Donem forçes Déu tot poderós donem forçes per no destruir la vida dels miserables!Ganes en tinc i moltes!Déu donem forçes per no pagar amb la mateixa moneda a aquells que canvien amor per traïció.Déu donem forçes per no degollar a aquells que utilitzen la paraula de Déu i són el dimoni disfressat.Déu donem forçes!

Sóc grossa Sóc una dona,sóc grossa.No cal que m'ho assenyalis o recordis,m'he n'adonat,sóc grossa.Per a tú,no tinc dret a mostrar el meu cos,ni molt menys presumir d'ell.No estic orgullosa de ser grossa, però ho sóc i punt.Ningú més pot entendre que significa ser grossa que una mateixa.Interessat per a mi,no per el meu pes circumstancial o no.Per què si,sóc grossa i?

Danseu,danseu maleïts Qué la música no s'aturi!No volem escoltar el silenci.Balla sense pensar.Desconecta de la teva realitat.Dansa com una baldufa,gira sobre tu mateix.Dansa,dansa!Purifica't o condemna't,però dansa.Dansem maleïts!

Au Fènix Em cremo.Quan sigui tot cendres,atiaré el foc de la vida.Renaixeré,després de haver desinfectat i cauteritzat les meves profundes ferides.I si,aleshores,només aleshores,renaixeré com en la llegenda de l'au fènix.

No som joguines "La maté porque era mia""Si no es mia,no será de nadie"Puta!""Qué macho eres!"Així un llenguatge que reflecteix una gran part de la estructura social que continua vigent d'una manera oberta a la superfície i un altre gran part sota terra.Sota terra també es troben moltes dones que per algún motiu van ésser diferents.Nosaltres no podem pensar,no podem actuar amb llibertat i pobre la que s'atreveix a fer-ho perquè més tard o més d'hora ho pagarà amb vida o amb la tràgedia.

Llepa'm Li atansava els seus peus nus.Ell llepava els dits amb nervi.Això a ella l'excitava i emocionava.Aquells moments eren una bombolla d'aire on semblava que res els podia pasar factura.Com desitjava que la bombolla es fongués amb la gravetat de la terra!

Escalada No albiro el final.És ignot per a mi.Darrere meu,un espai buit i davant,aquell mur.No tinc un altre remei que pujar.Començo.És perillós.És cansat,però haig de continuar,no em puc aturar o defalliré.Arribo,no hi ha res.Arrenco a córrer.

La barqueta "Si la barqueta es tomba nena no tinguis por,alça la corda enlaire i canta una cançó" German@s esclafats per els amos,alçem-nos contra l'estat feixista que ens oprimeix i ens ofega com a persones amb dret a una vida digna i lliure!Dilluns per la llum,dimarts per el blat,dimecres per els mestres,dijous per els ous,divendres per les cendres.Dissabte i diumenge per la devoció!

M'estimo M'estimo.Em mimo.M'acaricio.Em cuido.Em beso.M'escric.Em parlo.Em castigo.Em perdono.M'odio.Em questiono.Em felicito.I em torno a estimar.